No havia estat mai en un hospital veterinari 24 hores i la setmana passada vaig haver de fer-ho per un dels animals de casa. Només puc dir gràcies pel tracte, la celeritat, la professionalitat i la sensibilitat per treballar en una cosa tant delicada com les urgències i ucis. Els dos dies d’ingrés van ser una cura animal i humana i només quan ens van donar l’alta vaig adonar-me de l’allau d’usuaris que una nit qualsevol porten els seus companys peluts a l’hospital. Les converses que s’estableixen entre les persones mentre els animals esperen el seu torn. Ànimes amants dels animals ateses per sanitaris amants dels animals. Un món ideal per a mi. Un paradís, un refugi de pau, civilitat i ètica, on desfila de sobte una dolorosíssima mort que no s’ha pogut evitar i les persones s’emporten l’animal enmig d’un silenci sepulcral a la sala. Tots ens identifiquem amb elles, podria ser el nostre. Gràcies, perquè enmig de la nit freda i emboirada de Lleida hi ha una llum que no s’apaga mai, la de l’Hospital Veterinari. Sento la mateixa gratitud que vaig sentir amb l’equip de ginecòlogues de l’Hospital de Vielha, que em van intervenir amb rapidesa, sensibilitat i eficàcia. Hi ha personal sanitari al que només podem dir “gràcies”, també als que des de diumenge treballen a la tragèdia d’Adamuz.
Sessió: No iniciada
