En l’era de la intel·ligència artificial (IA) generativa i de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), comencen a emergir perfils capaços de fer servir les tecnologies digitals de forma excepcionalment avançada: no només dominen eines, sinó que entenen com funcionen, les adapten als seus objectius i produeixen resultats molt per sobre del que és esperable.
Però hi ha una regla d’or: la IA no pensa, sinó que prediu i, per tant, pot equivocar-se. Per això, el pensament crític, la creativitat tecnològica, l’adaptabilitat i l’aprenentatge autodidàctic esdevenen capacitats decisives, assenyala Carles Gallel, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
No obstant això, molts d’aquests talents, que solen ser freqüents en persones neurodivergents o autodidactes, segueixen sense ser detectats i potenciats en el sector docent i empresarial.
Què són les altes capacitats en TIC?
Són aquelles capacitats que permeten que un estudiant utilitzi les tecnologies digitals, incloent la IA generativa, entorns virtuals i sistemes d’informació, de manera excepcionalment avançada. “Són capacitats que no depenen només del domini tècnic, sinó també de l’habilitat per comprendre com funcionen aquestes eines, adaptar-les a les seves necessitats i produir resultats que superen àmpliament el que és esperable per la seva edat o el seu nivell educatiu”, explica Gallel. Es consideren “emergents” perquè sorgeixen i es manifesten precisament gràcies a l’ecosistema tecnològic actual, i permeten als estudiants treballar amb un nivell d’autonomia, creativitat i eficiència molt superior al que tindrien sense aquestes eines.
Segons un article recent a Gifted Child Quarterly, la recerca en desenvolupament del talent en informàtica apunta que aquestes capacitats no apareixen “per art de màgia”: solen consolidar-se quan hi ha accés primerenc a recursos, acompanyament de mentors i entrenament d’habilitats psicosocials, a més d’oportunitats avançades d’aprenentatge STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques).
En aquest context, emergeixen diverses capacitats que són clau per poder manejar aquestes eines de la millor manera:
- Capacitat de manejar eines digitals: maneig d’entorns virtuals, sistemes d’informació i comprensió de com funcionen aquestes eines. Per exemple, és clau entendre que una IA generativa (com Gemini) no és capaç de “pensar” el que diu i, per tant, pot produir errors.
- Pensament crític: justament pel fet que les eines poden produir errors, és fonamental tenir la capacitat de detectar allò que és correcte i el que no ho és. Això pot fer-se tenint prèviament els coneixements necessaris, però també sabent usar l’eina perquè proporcioni informació procedent de fonts fiables si no es tenien aquests coneixements. Per exemple, sol·licitar a una IA generativa que no respongui per si mateixa, sinó que ofereixi enllaços a fonts de qualitat per poder verificar-les després. En aquest cas s’estaria fent servir la IA com un cercador més avançat, aplicant el filtre que aplicaria una persona si busqués al Google. És a dir, t’estalvia temps per arribar a la informació que desitges, com indica un estudi realitzat en universitats equatorianes.
- Creativitat tecnològica: ser capaços de trobar noves utilitats per a les eines. Per exemple, la solució anterior per assegurar-se que allò que diu una IA generativa és correcte és una manera creativa de fer servir la IA, ja que aquest no és el seu propòsit principal. Per això, si una persona coneix com funcionen aquestes eines, tindrà més possibilitats de trobar noves solucions i utilitats. Sense aquest coneixement, és difícil desenvolupar creativitat tecnològica.
- Adaptabilitat: és potser una de les més importants en aquesta nova era. Abans, una persona es formava per a tota la vida i no tenia la necessitat de reinventar-se constantment. Avui dia, i especialment de cara al futur, això serà imprescindible. Les universitats no haurien de limitar-se a formar persones en un conjunt concret de tecnologies, perquè probablement en el futur deixaran de fer-se servir i seran reemplaçades per unes altres. Per tant, és molt necessari tenir molta adaptabilitat per encaixar en els nous escenaris que aniran apareixent.
- Aprenentatge autodidàctic: seguint amb el punt anterior, l’adaptabilitat requereix la capacitat d’aprendre per un mateix. Una persona amb aquesta habilitat tindrà molta més probabilitat de tenir èxit i d’adaptar-se a les noves eines tecnològiques que vagin sorgint, segons suggereix un article publicat per universitats asiàtiques.
Què són els “talents invisibles” i per què passen inadvertits?
“Es parla de talents invisibles perquè no brillen en el que se sol fixar la societat i, més en concret, les empreses”, assenyala el professor de la UOC. Entre aquestes habilitats hi ha la creativitat digital, el pensament no lineal, el domini intuïtiu de les eines tecnològiques, l’adaptabilitat i les grans capacitats d’aprenentatge. Totes elles són habilitats que poden ser explotades amb l’ús de les noves eines tecnològiques.
Un dels perfils que més passa desapercebut són les persones neurodivergents, que en alguns casos es troben dins de l’espectre autista, TDAH (trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat) o altes sensibilitats. En aquesta mena de perfils s’han trobat habilitats que, combinades amb l’ús de les noves eines tecnològiques, són capaces de produir resultats excepcionals. Les seves principals característiques solen ser una alta capacitat de retenció de la informació (en alguns casos, memòria eidètica: imatges mentals molt vívides i detallades), pensament lògic avançat, capacitat d’identificar ràpidament patrons complexos o la hiperfocalització en una sola tasca o domini.
En aquesta mateixa línia, també solen passar inadvertits els perfils autodidactes. Com que el seu aprenentatge no passa pels circuits tradicionals (universitat o titulacions), poden ser descartats automàticament per sistemes que fan servir killer questions (preguntes filtre que descarten immediatament candidats per accedir a un lloc).
D’altra banda, també s’identifiquen perfils associats a creativitats poc convencionals, ja que solen rebre rebuig per ser interpretats com a poc pràctics. “Com a conseqüència, no acaben destacant en els sistemes educatius del moment”, explica Gallel. En aquest grup hi hauria casos com Alan Turing o Tim Berners-Lee, que van ser persones que no van destacar com a estudiants convencionals, però que paral·lelament estaven descobrint el coneixement necessari que els va portar a assentar els principis de la intel·ligència artificial o a crear la World Wide Web, respectivament.
Històricament, també han existit casos com el d’Ada Lovelace o Marie Curie, dones que van destacar en els seus camps malgrat el rol silenciat que tenien en la seva època.
A més, els processos i les metodologies empresarials actuals solen ser excloents amb aquesta mena de perfils, per la qual cosa desaprofiten un talent poc comú i generen la conseqüent frustració a aquesta mena de persones. Així ho indica un estudi publicat al British Medical Bulletin, que situa la neurodiversitat a la feina com un camp popular però encara amb definicions confuses, i proposa entendre molts perfils (TDAH, autisme, dislèxia, DCD) com neurominorities amb un spiky profile: pics de fortaleses i valls de dificultats, especialment en funcions executives.
Com incideixen aquestes capacitats en la IA i el món digital?
El que més fomenten aquestes capacitats és l’acceleració de la innovació tecnològica, ja que les seves capacitats creatives fomenten noves metodologies o funcionalitats que ningú abans havia pogut imaginar, explica l’expert. També són capaços de detectar errors o millorar la seva eficiència, ja sigui des del punt de vista de la sostenibilitat o quant a processos que optimitzen la manera de treballar.
A més, aquestes capacitats permeten que aquestes tecnologies siguin més inclusives, ja que són capaces d’identificar manques en aquest aspecte, fent que siguin més usables i adaptables a tota mena de públics. Per exemple, no només s’esmenta la inclusió per a persones amb discapacitats visuals o físiques, sinó també la possible bretxa generacional que aquestes eines puguin generar.
Com es poden detectar i potenciar aquestes capacitats en els joves?
Carles Gallel ofereix una sèrie de consells per detectar aquestes capacitats en la família, a les escoles i a les universitats. “Justament les famílies poden oferir el paper de detecció d’aquests casos, ja que és amb qui passen més temps durant la seva infància i adolescència”, assenyala. Per fer-ho, haurien de tenir la capacitat d’identificar si una persona tendeix a mostrar molta hiperfocalització en algun tema o domini concret, si proposa solucions més creatives o fora del normal o si tendeix a ser molt autodidacta. L’important no és frenar aquestes capacitats, sinó fer entendre a la persona que, encara que ells no siguin capaços de comprendre moltes de les coses que faci, la família ha de proporcionar-li un entorn segur en què pugui explotar les seves capacitats i ensenyar-li a gestionar emocions molt comunes en aquests perfils, com la por (o pànic, en alguns casos) al fracàs.
Les escoles han de ser capaces de detectar aquests casos i, especialment, explotar la seva creativitat i acompanyar l’estudiant, oferint-li un entorn i les eines necessàries, dins de les seves possibilitats, perquè pugui desenvolupar-la.
Finalment, les universitats han de complir un paper semblant al de les escoles, però oferint moltes més eines, ja que en disposen. És necessari que estimulin la seva creativitat en lloc de limitar-la i que proporcionin tot el necessari perquè la persona pugui continuar aprenent de manera autònoma més enllà dels continguts que s’imparteixen.
