El Hiopos Lleida va afrontar ahir el segon partit consecutiu lluny del Barris Nord i va enfrontar-se al Gran Canaria en el dia en què John Shurna va retornar a la que havia estat casa seva durant les últimes sis temporades.
El Lleida arribava al partit amb molts jugadors amb problemes físics, tal com va comentar Gerard Encuentra en la prèvia, però això no va impedir que els bordeus fossin millors que els seus rivals en un partit que va ser bastant gris, però on també els d’Encuentra van sumar el tercer triomf consecutiu fora de casa, setè en total.
El partit va començar amb molt desencert per part dels dos conjunts i amb un Diagne que va sumar dues faltes personals en només tres minuts i mig de joc, i va propiciar l’entrada de Golomán, segurament més aviat del que s’esperava. No obstant això, el Hiopos va iniciar-se amb un parcial de 0-7 que va obligar a Lakovic a demanar el primer temps mort de l’enfrontament.
Aquest no va sorgir molt efecte perquè els bordeus van realitzar un altre parcial de 0-4 fins que Pierre Pelos va anotar la primera cistella del Dreamland Gran Canaria 2-11.
Els d’Encuentra van continuar dominant fins a arribar a col·locar-se 2-16, i el primer quart va acabar amb un 4-16, però amb la sensació que els catalans podrien comptar amb un avantatge més gran.
Durant el primer període es va haver d’aturar el partit en un parell d’ocasions perquè el rellotge de possessió fallava, i en els primers compassos del segon quart va tornar a succeir, aturant el ritme del partit.
A mesura que van anar avançant els minuts, el Gran Canaria va començar a carburar, sobretot gràcies a la direcció de joc de Carlos Alocén, que va tornar a trepitjar una pista després de més de 250 dies, (10-18) a 5:30 pel descans. Però Agada i Shurna van tornar a col·locar al Lleida a 11 punts de diferència.
En aquest sentit, tot i el pèssim primer quart dels canaris, el parcial del segon període va ser de 19-13 i el Hiopos Lleida va marxar als vestidors només sis punts per sobre en l’electrònic.
La segona part es prometia molt igualada, i amb expectatives de veure quin físic aguantaria millor dels dos.
La segona part també va començar amb molt poc encert de cara a cistella per part de lleidatans i canaris, i també perdent moltes pilotes, no permetent que el joc a dins de la pista fos fluid.
El Hiopos anava aprofitant la poca amenaça ofensiva dels de Jaka Lakovic per anar ampliant l’escletxa mitjançant la recuperació de pilotes i finalitzant sols al contraatac.
Tot i això, encara que el Lleida es trobava 11 punts per damunt (27-38), semblava que en atac no hi havia cap mena d’ordre i que els punts arribaven gràcies al talent individual dels bordeus.
Per sort dels lleidatans també, no va ser fins al 14è intent, que el Gran Canaria va estrenar el seu caseller de tres punts.
Un altre aspecte amb el qual segur que Gerard Encuentra no estava gens content amb els seus jugadors eren les 16 pilotes perdudes que acumulava l’equip a falta de dos minuts per arribar al darrer quart.
En aquest sentit, encara que a la pista es vivia un partit molt gris i amb molta anarquia, el Hiopos Lleida es mantenia dominant en el marcador (32-44) en finalitzar el tercer període del duel.
Si tot continuava així, la victòria dels lleidatans hauria de ser lògica, però si els homes d’Encuentra volien assegurar el setè triomf de la temporada no es podien adormir i havien de sortir a intentar fer l’avantatge més gran per tal d’evitar que els locals tinguessin temps per remuntar.
El cert és que el Lleida va arrancar amb un 3-8 i es va col·locar +17, sent aquesta la màxima del partit fins al moment. El temps jugava a favor dels del Segrià, que veien que només quedaven 5:23 per arribar al final de l’enfrontament i guanyaven 37-56.
En aquell moment, Encuentra va demanar un temps mort per encarar el tram definitiu del partit, que tants problemes li ha donat a l’equip al llarg d’aquesta temporada, on en diverses ocasions els lleidatans no han estat capaços de tancar els partits i les victòries s’han escapat per petits detalls.
Per segona setmana consecutiva, el Hiopos Lleida es va endur la victòria en terres canàries després d’haver aconseguit una màxima de +23. Amb el partit ja sentenciat, Encuentra va donar entrada a Ibou Dabo mentre el que agafava les regnes en atac era James Batemon.
D’aquesta manera, el Hiopos Lleida va confirmar el seu bon inici d’any tot i la derrota a casa contra el Zaragoza, però havent sumat tres victòries consecutives lluny de l’Espai Fruita Barris Nord.
