Sense fer cap mena d’acte de reconeixement i gairebé de forma ‘secreta’ i ‘silenciosa’ el Sifó de Balaguer va tancar la icònica llum blava i rosa del rètol que durant més de 40 anys va il·luminar la plaça Pau Casals durant les nits. Per molts era “l’última” copa abans de tornar a casa o la “primera” pels que sortien de festa. Fos quin fos el cas, el Sifó va alegrar les nits dels balaguerins i balaguerines des de l’agost del 1983 fins al desembre del 2025.
En Joan Barios, propietari del local, va emprendre l’aventura fa 43 anys i mig, quan en aquell moment tenia poc més de 21 anys. El pub, segons en Joan, “ha viscut diferents moments”. “Durant un temps no teníem tants clients perquè la gent anava als pubs de dalt el Passeig, mentre que en altres no hem parat, sobretot en els darrers anys”, va incidir. El Sifó ha viscut l’etapa daurada de l’oci i, a la vegada, la caiguda en desgràcia de la festa a la capital de la Noguera.
Un dels grans llegats que el Joan deixa darrere de la barra és la frase “Vols que t’hi posi una mica de llimona?”. Una pregunta feta a qui demanés alguna copa com un gintònic o ginlemon (o similars). En cas que el client o la clienta respongués que sí, en Joan, amb una cura exquisida, vertia suc de llimona dins del combinat.
El Sifó, a part d’haver estat un local famós per la seva tradició i qualitat dels combinats, també era valorat per ser un dels últims ‘reductes’ del rock, indie i la música alternativa a la ciutat. Després del tancament fa uns anys de l’Adagio, el Sifó es mantenia com un dels estendards d’aquests gèneres cada vegada més oblidats. Entre les seves llistes han sonat des de Vetusta Morla a Bruce Springsteen, passant per Alice Cooper, entre d’altres.
Joan Barios va tancar el Sifó el desembre del 2025 per jubilació. “Ja tocava”, indica i insisteix que ho va voler fer de forma discreta. “No volia fer anuncis. Qui ho volia saber, ja ho sabia. I qui havia de saber-ho, també”, remarca. Pel que fa a un possible relleu, explica que espera que “algun dels joves que tantes ganes en tenia abans” pugui encarregar-se del local, “tot i que a l’hora del moment poca voluntat veig”, puntualitza.
En cas que ningú prengués el relleu al capdavant del Sifó, el local passaria a poder-se llogar per qualsevol altre ús comercial. Això implicaria retirar una barra plena d’història: des de grups d’amics que feien “l’última” o la “primera”, a gent que només volia gaudir dels combinats del Joan amb una bona música de fons o, senzillament, gent que volia desconnectar amb una copa al Sifó.
