Una imatge de Víctor Torres, germà del poeta Màrius i comissari de l’antiga Columna Macià-Companys, joves banyistes a la bassa del Castell del Remei o els estralls de la batalla que hi va haver a l’agost del 1938 a Vilanova de la Barca són alguns dels escenaris que formen part de la Ruta Fotogràfica de Francesc Boix, unes instantànies que el fotògraf català (que anys més tard va poder documentar la barbàrie nazi a Mauthausen) va captar a finals de la Guerra Civil i que ara es poden veure repartides en una ruta coordinada per Pol Galitó amb la participació de diversos ajuntaments.
La ruta s’estrena aquest dimarts 20 de gener a dos quarts de dotze del migdia al Castell del Remei, un lloc retratat per Boix i que ara fa 87 anys va patir l’explosió del polvorí que hi tenien les tropes franquistes. Del Castell del Remei es poden veure instantànies com la bassa on nadaven l’associació de joves Aide Sol, una entitat que pretenia “involucrar el jovent” en el dia a dia de la guerra, segons explica Pol Galitó. Al Castell del Remei (a més d’algunes imatges de l’explosió del polvorí fetes per altres autors a posteriori) també s’hi pot veure una instantània de l’Exèrcit Republicà fent maniobres amb gasos. I és que la República en va fer servir al nord de Burgos a pesar d’estar prohibits per la Convenció de Ginebra. “Els franquistes no s’hi van tornar i els republicans no les van tornar a utilitzar més”, explica Pol Galitó. Francesc Boix, que formava part de les joventuts del PSUC, va començar a fotografiar la guerra a partir de l’abril del 1938. Per això les instantànies dels estralls que va causar l’explosió del polvorí del Castell del Remei són d’altres autors. Va passar entre les 2 i les 3 de la matinada del 20 de gener mentre els nacionals carregaven un camió de munició. Al picar amb un martell per obrir la caixa de detonadors va explotar i la resta també per “efecte simpatia”.
La ruta de fotografies de Francesc Boix passa pels diversos pobles on va captar fotos durant la guerra. Linyola n’és un. Allí s’hi pot veure un jove Víctor Torres, a la Masia del Señorito. Victor Torres era comissari de la 30 Divisió de l’Exèrcit Republicà, l’antiga Columna Macià-Companys. S’havien establert a Linyola després de baixar del Montsec i aquí també s’hi pot veure una desfilada de les tropes republicanes. La ruta passa per Vilanova i Santa Maria de Meià, on hi va haver el front durant molt temps a la zona del Montsec, i també a Vilanova de la Barca, on Boix hi va arribar just després de la batalla que va costar la vida a centenars de joves republicans. Just després de l’inici de la Batalla de l’Ebre, l’ofensiva que va intentar la República el 25 de juliol del 1938, es va fer un altre moviment al Segre. Era el 9 d’agost i les tropes republicanes van travessar el riu per evitar que els franquistes poguessin portar tropes cap a l’Ebre. Hi va haver una mortaldat perquè els nacionals van obrir les comportes del pantà de Camarasa i molts soldats es van ofegar. “Els franquistes ja controlaven llavors tots els pantans i centrals hidroelèctriques”, explica Pol Galitó. Francesc Boix hi va arribar uns dies després i va fotografiar els estralls d’aquella batalla a Vilanova de la Barca i en altres llocs propers del Segrià.
La ruta també passa per Baldomar, que és el lloc on la República va reorganitzar la 30 Divisió. “També en va canviar els comandaments” i Francesc Boix va arribar allí al costat del comissari Jaume Girbau. La 30 Divisió tenia tres brigades mixtes situades a Vilanova i Santa Maria de Meià i Alòs. Aquesta ruta dedicada a Francesc Boix la coordina Pol Galitó i els Ajuntaments han trobat el finançament a través del Memorial Democràtic i la Diputació de Lleida.
De fotògraf de guerra a peça clau per condemnar els nazis
Francesc Boix va nàixer a Barcelona el 1920 i era un dels membres de la Lleva del Biberó a la Guerra Civil. El seu pare tenia un laboratori de fotografia i havia col·laborat amb Teresa Pàmies. L’any 1938 es va incorporar al Front del Segre amb l’Exèrcit de la República i va començar a documentar fotogràficament el que hi passava. Se’n té constància, de les seves instantànies, a partir de l’abril del 1938, en el moment en què la República va reorganitzar la 30 Divisió a Baldomar. Ell hi va anar de voluntari i sempre va estar al costat de Jaume Girbau, comissari d’aquesta Divisió dividida en tres brigades mixtes repartides per Vilanova, Santa Maria de Meià i Alòs. El seu fons fotogràfic va aparèixer en una maleta a París i el van comprar la Comissió de la Dignitat i Fotoconnexió, que les van dipositar a l’Arxiu Nacional de Catalunya (on són ara).
Després de la Guerra Civil, Francesc Boix es va exiliar a França. Allí es va incorporar a un batalló de l’Exèrcit francès i va ser capturat pels nazis. El van deportar al camp de Mauthausen, un dels centres on el règim hitlerià va cometre les més grans atrocitats. Mauthausen era el camp de concentració més gran d’Àustria i a Boix el van assignar al servei d’identificació del camp. Era el lloc on els nazis fotografiaven tots els presos per fer les fitxes i documentar les morts. També es captaven imatges de les visites d’alts càrrecs del règim. I Boix ho va saber aprofitar. Amb la col·laboració d’altres presos va teixir una xarxa per amagar i sostreure de Mauthausen més de 20.000 fotografies i negatius del que s’hi estava fent. Aquestes fotos van ser determinants, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, per implicar els jerarques nazis i condemnar-los. Ell mateix (Boix) va declarar al judici de Dachau, que va acollir un altre gran tribunal paral·lel al de Nüremberg. Boix va morir a França i les seves despulles descansaven al cementiri de Thiais però el 16 de juny del 2017 es van traslladar a Père Lachaise com a homenatge. Allí hi ha enterrats els grans herois de la resistència contra el nazisme, on també hi descansen noms de referència de la literatura francesa com Molière, Albert Camus o Édith Piaf, entre altres celebritats.
