Tristesa, desesperança i ira. Així se sent Marjan després de la repressió estatal de les protestes que han sacsejat la República Islàmica les últimes setmanes i en què va entreveure la possibilitat que arribés l’Iran amb ell que fa anys que somia. Un Iran amb llibertats polítiques i socials aparentment tan mundanes com vestir com vulgui, no fer servir vel, conduir una motocicleta o tenir una seguretat econòmica, explica aquesta mestressa de casa de Teheran de 41 anys. Però una vegada més sembla que no serà així. Les protestes van començar el 28 de desembre quan comerciants de Teheran van tancar els seus negocis per la caiguda del rial, però aviat es van expandir per tot el país amb crits de “Mort a la República Islàmica” i “Mort a Khamenei”. Amb les protestes en expansió, la República Islàmica va tallar les telecomunicacions, inclòs l’internet global, i va fer un desplegament massiu de forces de seguretat dijous 8 de gener en una repressió que ha causat més de 3.400 morts, segons oenagés opositores amb seu a l’estranger. Durant la Revolució Islàmica del 1979 van morir exactament 2.781 persones, segons dades de la Fundació de Màrtirs de la República Islàmica.













