En el marc d’una reunió bilateral entre Territori i el Conselh Generau d’Aran, presidida per la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i la síndica d’Aran, Maria Vergés, van acordar reprendre la Taula de mobilitat sostenible de l’Aran a partir del febrer. La consellera va dir que s’han de buscar solucions a curt, mitjà o llarg termini per descongestionar la C-28, entre Vielha i Baqueira, durant l’hivern quan l’increment de població visitant és elevat. Pel que fa a l’habitatge, la consellera es va comprometre a dotar de recursos humans al Conselh Generau i va dir que ajudaran a finançar la contractació de dos professionals; un arquitecte i un administratiu. L’Aran també disposarà d’un inspector per seguir i fer complir la llei d’habitatge. La síndica d’Aran va demanar també buscar les solucions més adients per descongestionar la C-28 durant l’època d’hivern on esquiadors i treballadors han de pujar a Baqueira. Pel que fa a l’habitatge, la síndica ha parlat del traspàs de manera immediata de temes en aquest àmbit. Vergés ha dit que es treballarà amb els ajuntaments per trobar solars per poder construir.
Per altyra banda i aprofitant la vista a l’Aran, Paneque va anunciar que el Departament de Territori ha tret a informació pública des d’ahir dijous i durant un mes l’avantprojecte de la nova Llei d’alta muntanya perquè les entitats i la ciutadania puguin presentar-hi al·legacions. La nova llei substituirà l’actual legislació aprovada el 1983 per fer front als nous reptes econòmics, socials, ambientals i institucionals. L’àmbit territorial de la nova normativa abastarà l’Aran i les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès, que ja estaven incloses en l’antiga llei. En conjunt, són 144 municipis que ocupen el 28,3% de la superfície de Catalunya i que aporten el 2% de la població.
Contempla un Pla d’actuacions estratègiques que recollirà cada sis anys projectes que rebran finançament públic. La nova Llei situarà el centre de gravetat de les polítiques de muntanya en el mateix territori i, per això, crea una Oficina Tècnica de l’Alta Muntanya i reformula el Consell General de l’Alta Muntanya com a òrgan de participació i de decisió.














