Demà dissabte fa 60 anys de la caiguda de quatre bombes termonuclears sobre Palomares. Eren les 10.30 h del matí del dia 17 de gener de 1966 quan dos avions militars dels Estats Units xocaven durant una maniobra de proveïment de combustible. Un dels aparells era un Boeing B-52 Stratofortess que transportava quatre bombes termonuclears d’una potència d’1,5 megatons, cent vegades les bombes d’Hiroshima o Nagasaki. Van morir set tripulants i quatre van saltar en paracaigudes. Tres de les bombes van caure a terra, a Palomares (Almeria) i van ser localitzades. Els sistemes de seguretat dels artefactes van evitar que esclatessin. Però faltava la quarta bomba. Localitzar l’arma letal es va convertir en una prioritat per als Estats Units, no tant per la seguretat dels habitants de Palomares com pel temor que caigués en mans dels russos que ja havien enviat vaixells a posar el nas a la costa mediterrània. La bomba va ser localitzada gràcies a Francisco Simó Orts, un pescador del Serrallo que havia emigrat al sud en cerca de millors bancs de pesca. En realitat, qui va veure on queia amb paracaigudes l’explosiu va ser el seu germà Alfonso, patró del pesquer tarragoní, segons va explicar Martí Pedrol en un reportatge de Xavi Fernández. La fama ha quedat per al Francisco, conegut com a Paco, el de la bomba. Malgrat que les bombes no van esclatar, la zona va quedar contaminada de plutoni. Per restar-hi importància, Manuel Fraga, llavors ministre d’Informació i Turisme, va fer el famós bany de Palomares. Durant l’estada recent al cap de Gata vam emular la mítica remullada, però en una platja veïna. No fos cas.
Sessió: No iniciada
