Por

“Torbament de l’ànim (…) en presència d’un perill real o imaginari”. Així defineix el DIEC la paraula ‘por’, i sembla que ens afecta a tots tal com està muntada la societat. Tot està basat en la por. Les empreses d’alarmes, per exemple, només fan que posar anuncis als mitjans de comunicació per mantenir la gent atemorida i, és clar, oferir-los la hipotètica solució i fer-se d’or aprofitant la por dels ciutadans. Quan obres el mòbil i et comencen a bombardejar amb les últimes notícies de les ciberestafes, cada cop més nombroses i sofisticades i que sempre van per davant de la policia i de les lleis, et venen ganes de tornar a les cavernes. Al diari arriben moltes ‘cartes al director’ interessants de denúncia, però que demanen l’anonimat. No hi ha dubte que la por s’ha apoderat de la societat. És l’arma dels poderosos i no ens en podem desempallegar. Exemple clar: ens volen fer creure que els immigrants i els sense sostre són uns delinqüents perquè els hi tinguem por i es puguin aplicar mesures dràstiques per salvar-nos. I aquí és on hauria d’aparèixer la por, por als perdonavides, als demagogs amb poder, als especuladors sense escrúpols, als difusors de notícies falses interessades o als polítics que insulten la intel·ligència de la gent a totes hores. L’altra por, la por a fer anar el cervell per canviar les coses per tal de gaudir d’una vida digna per tothom, és la que hauria de desaparèixer per sempre.