El Govern va aprovar ahir l’avantprojecte de llei del dret a l’honor i a la intimitat personal que considera il·legítim l’ús i la difusió d’imatges o veus manipulades sense consentiment a través de la Intel·ligència Artificial (IA), les conegudes com a ‘deepfakes’, i regula els ‘true crimes’.
A més, estableix que compartir imatges personals en una xarxa social no suposa que tercers puguin fer-les servir en altres xarxes o canals de difusió, és a dir, el consentiment està limitat a la xarxa on es puja una determinada imatge i, per tant, el consentiment no es pot presumir. El ministre Fèlix Bolaños va destacar que s’estableix en 16 anys l’edat en què poden prestar consentiment per facilitar la seva pròpia imatge.
La norma regula també els casos de les persones ja mortes, ampliant les persones que poden exercir el dret en nom d’elles, incloent-hi, per exemple, les parelles de fet o les que tenen una relació d’afectivitat anàloga a la matrimonial. Es possibilita que la persona en qüestió pugui, mitjançant testament, prohibir la utilització de la seva imatge o veu per a fins publicitaris, comercials o de naturalesa anàloga després de la seva mort.
Bolaños va anunciar una nova regulació per als ‘true crimes’ amb l’objectiu de donar més protecció a les víctimes d’aquests delictes, de manera que es considera ingerència en el dret a la protecció de l’honor sempre que el victimari obtingui algun tipus de rendiment econòmic o projecció personal amb aquest true crime.
La norma estableix la protecció de la llibertat d’expressió i creativa
El ministre Félix Bolaños va destacar que es protegeix la llibertat d’expressió i la llibertat creativa. Així, en el cas de persones de projecció pública, en un context creatiu, satíric o de ficció, es pot fer servir intel·ligència artificial, fent constar, en tot cas, que aquestes imatges provenen de la utilització d’aquesta tecnologia.
La norma estableix uns criteris per calcular les indemnitzacions en línia amb la jurisprudència. D’aquesta manera, es fixen els criteris perquè els jutges ponderin la gravetat de les intromissions: repercussions socials, reincidència, gravetat de les expressions emprades, etc. A partir d’aquests criteris, l’òrgan judicial determinarà la indemnització corresponent al dany moral, que, en cap cas, no podrà tenir caràcter simbòlic i les condemnes per sentència ferma es publicaran al BOE si ho sol·licita el perjudicat.
