L’aeroport del Prat va tornar a batre rècords el 2025 amb 57,5 milions de passatgers i, per primera vegada, el 75% van viatjar en vols internacionals. En aquest context, les connexions amb l’Àsia van moure 2,71 milions de persones, empatant gairebé amb Amèrica del Nord (2,72). Ambdues regions, i el nord d’Àfrica amb fins a un 21% més de passatgers que el 2024, són els destins internacionals que més han crescut en termes relatius. Europa, però, és el punt d’origen i destí principal de les connexions amb el Prat, amb un 61% del trànsit de passatgers internacionals de la instal·lació l’any passat. Pel que fa als vols domèstics, el 2025 hi va haver un lleuger retrocés i es va tancar amb 14,1 milions de viatgers.
El pes creixent dels viatgers internacionals és fruit del desacoblament entre el ritme de creixement dels vols amb destins fora de l’Estat i el dels vols domèstics. Mentre els viatgers amb destí o origen fora de l’estat espanyol no han parat de créixer d’ençà de la pandèmia i arriben a la xifra dels 43 milions (un 11,5% més que el 2019 i un augment d’un 5,6% sobre el 2024), els passatgers de vols domèstics s’han moderat. L’any passat van ser 14,1 milions, una xifra lleugerament inferior al 2024 i gairebé el mateix volum que abans de la covid.
El Prat supera el seu límit de capacitat teòrica
El Prat ha mogut el 2025 57,5 milions de passatgers, més de dos milions més de persones que l’any passat, en una tendència ascendent continuada que l’ha dut a superar el “límit teòric” de capacitat explicitat per Aena (55 milions de passatgers). En declaracions a l’ACN, Ignasi Sayol, president del Clúster Logístic de Catalunya i de Pimec Logística, evita pronunciar-se sobre si la instal·lació està arribant al límit de la seva capacitat; per Sayol, “el problema no és la infraestructura sinó la gestió aeroportuària”.
L’aposta del portaveu del Clúster Logístic de Catalunya és “descentralitzar l’operativa del Prat” cap als altres aeroports catalans, convertint l’aeroport de Girona en l’epicentre del ‘low cost’ i impulsar el transport ferroviari amb destins pròxims (des de València fins a París, exemplifica). Així, diu, es faria “espai” per a les rutes internacionals de llarg abast i es facilitaria una doble dimensió del Prat com a aeroport de connexió “punt a punt” i “hub” d’escales internacionals.
Per Sayol, és prioritari que l’aeroport de Barcelona ofereixi bones connexions amb centres econòmics, i demana potenciar l’obertura de línies en destins pendents, com el Japó, o per consolidar “com la costa oest dels Estats Units”. Però, insisteix, això s’ha de fer “en detriment d’altres” i no “fent el problema més gros”, com assegura està fent Aena obrint ‘slots’ (línies) a València “que no tenen cap sentit”, diu.
Els països més ben connectats amb el Prat
El rànquing de països amb més trànsit de passatgers, més enllà dels més de 14 milions a l’estat espanyol, l’encapçala un any més Itàlia, amb més de 6 milions, i creixent respecte a l’any 2024 un 9%. El Regne Unit es manté en segon lloc, amb 4,89 milions, malgrat que el volum de passatgers ha caigut el 2025 respecte a l’any anterior, i per tant de moment no torna a assolir la xifra de 5,1 milions del darrer any abans de la pandèmia i del Brexit. França tanca el podi arribant als 4 milions de viatgers, un creixement del 2,4% sobre el 2024.
Portugal i Estats Units tanquen el grup dels grans països en termes de trànsit de passatgers amb origen o destí a l’aeroport del Prat, en el seu cas amb gairebé 4 milions el primer i poc més de 2 milions els altres dos.
Regions a l’alça
Precisament, en el capítol de destins i orígens internacionals, Àfrica, Àsia i Amèrica del Nord són les regions que més han crescut l’últim any. En termes relatius, els passatgers amb destí o origen al nord d’Àfrica són els que més han augmentat, fins a un 21%, d’1,5 a més d’1,8 milions de passatgers. L’increment es deu, principalment, a les connexions amb el Marroc, que ha passat de moure 763.087 persones l’any 2019 a 1,28 l’any passat, amb un creixement l’últim any de fins a un 21%. De fet, Marroc és un dels països d’origen i destí principals per al Prat, ja que se situa entre els deu amb més d’un milió de passatgers.
El Marroc és de fet el primer país de destí/origen al continent africà. Molt més lluny hi ha Algèria amb poc més de 200.000 passatgers, que malgrat un repunt important d’un 15% l’últim any encara és lluny de xifres prepandèmiques, i el tercer país és Egipte, aquest sí, en línia ascendent amb 156.909 passatgers (+12%) molt per sobre del que registrava abans de la covid.
Els passatgers amb origen o destí asiàtic han crescut d’un 16% respecte a l’any passat i han superat ja els 2,71 milions de passatgers, atrapant pràcticament el moviment de passatgers entre Barcelona i l’Amèrica del Nord, que enguany creix tímidament per sobre dels 2,72 milions de viatgers.
Àsia a l’alça, amb la Xina despuntant
La Xina consolida el seu creixement dels darrers anys. El nombre de viatgers al gegant asiàtic, amb una xifra de 358.000 que més que duplica la de fa cinc anys i, particularment, representa un important creixement interanual de més de 130.000 viatgers entre l’any 2024 i el 2025. La Xina és el país amb més increment de passatgers amb el Prat d’entre el grup de 30 països que mouen 200.000 o més passatgers anuals en aquesta instal·lació. A més, caldria afegir Hong Kong, que si es compara amb el 2019 ha davallat un 50% (de 110.000 passatgers a poc més de 55.000 el 2025), però, això no obstant, dona senyals clars de recuperació amb un salt respecte dels 29.708 passatgers de tot just un any enrere, el 2024.
Amb tot, el país asiàtic amb més trànsit de viatgers no és ni la Xina ni el Japó, sinó els Emirats Àrabs Units, que amb més de 856.000 passatgers ja han superat les xifres prepandèmiques, el darrer any amb un creixement d’un 14% interanual.
I també hi ha més trànsit de persones amb Qatar, el segon país asiàtic en volum de passatgers a l’aeroport del Prat, amb més de 600.000 l’any passat. Corea del Sud es consolida novament amb més de 232.000 moviments, només un 1,4% menys que l’any anterior.
Això no obstant, cal remarcar que Europa segueix manant amb el 86% de tot el trànsit de passatgers del Prat l’any passat. Un percentatge que queda en el 61% si no s’hi inclouen les connexions amb Espanya. I és que gairebé un 30% d’aquests passatgers ‘europeus’, més 14 milions, són de vols interns espanyols.
Vueling i Ryanair: el 56% dels passatgers
Vueling i Ryanair han tornat a ser les reines de l’aeroport del Prat. Juntes sumen prop del 56% dels passatgers que han passat per la instal·lació el 2025. La primera amb una quota de prop del 40%, i la segona, amb més del 16%. Wizz Air (Malta i Hongria), suma un 5%; Easyjet, un 4% i, Iberia, un 3,7%, amb Lufthansa com a altra companyia que supera el 2% del volum total.
20 ciutats europees i Nova York
El rànquing de les ciutats més connectades amb el Prat, quant a nombre de passatgers amb destí i origen, l’encapçala Londres amb 3 milions de passatgers, comptant els diversos aeroports de la ciutat. Entre la capital britànica i París, que suma 2,6 milions també incloent-hi totes les seves instal·lacions aeroportuàries, reuneixen una desena part de tots els viatgers del Prat de l’any passat.
Entre les 20 ciutats europees amb més trànsit amb el Prat s’hi compten Palma (2,4) i Madrid (1,77 milions), Milà (1,7), Roma (1,7), Amsterdam (1,6), Lisboa (1,3) i Brussel·les (1,2), entre altres.
La primera ciutat no europea del llistat és Nova York, que en la suma dels passatgers amb origen o destí al Prat dels seus diversos aeroports va moure l’any passat al voltant de 677.000 passatgers. Doha (Qatar) és la primera ciutat de l’Àsia en nombre de moviment de passatgers amb el Prat, 600.000 l’any passat. I a l’Àfrica, l’aeroport de Tànger és el primer, amb 344.000 persones, i el de Marràqueix en va moure uns 260.000.
