Europa tracta de calmar les pretensions annexionistes del president dels EUA, Donald Trump, amb més presència de l’OTAN al territori autònom danès de Groenlàndia, un pla que lideren el Regne Unit i Alemanya juntament amb altres països, si bé no hi ha cap garantia que sigui suficient per convèncer el llogater de la Casa Blanca, que insisteix a posseir l’illa àrtica.
El cap de la diplomàcia alemanya, Johann Wadephul, va plantejar al secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, la idea d’una estratègia comuna de l’OTAN a Groenlàndia, que podria assemblar-se a l’operació “Sentinella Oriental” per protegir el territori al llarg del flanc oriental de l’organització.
El debat al voltant d’una possible missió de l’Aliança Atlàntica a l’Àrtic va començar dijous passat a Brussel·les. El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha assenyalat aquest dilluns a Zagreb que “actualment estem discutint el pas següent” per “assegurar-nos que l’Àrtic es mantingui segu”. Rutte, va assegurar que l’Aliança va pel bon camí per millorar la defensa de Groenlàndia davant una possible activitat més gran de Rússia i la Xina, i va evitar criticar les amenaces de Trump.
Sánchez rebutja una relació de “vassallatge”
El president del Govern, Pedro Sánchez, va defensar ahir el pro-atlantisme d’Espanya, però entenent-ho com una relació d’igual a igual entre la Unió Europea i els Estats Units, no de “vassallatge” dels europeus davant l’administració que ara encapçala Donald Trump.
Sánchez va mostrar la seva convicció dels beneficis d’aquest proatlantisme, va recordar que Espanya va firmar una declaració amb altres països europeus sobre Groenlàndia i es va mostrar convençut que es pot garantir la seguretat conjunta a l’Àrtic.
