Llatinoamèrica és una ferida oberta. La intervenció dels EUA sempre es fa en nom de la democràcia. L’escriptor Julio Cortázar ho va definir molt bé: És la forma més cínica i repugnant del capitalisme, l’imperialisme nord-americà disfressat de valors democràtics en realitat només vol tenir controlat el diner de la seva rebotiga que és Llatinoamèrica. Per això també ha donat suport a cops d’estat i dictadors dels seus països veïns quan li interessava al seu dòlar. Ara ha tornat a passar a Veneçuela. Trump ha detingut Maduro i ha intervingut en un país amb un règim dictatorial encobert que tot i ser ric té una gran part de la població submergida en la pobresa. Caurà Cuba també? El dret internacional ha perdut el seu valor i el petroli cotitza més que els drets humans i la sobirania dels pobles. Mentrestant, a l’altra banda de l’Atlàntic un nova revolució esclata a l’Iran contra el régim dictatorial de l’Ayatollah Jamenei. Milers de morts i detinguts en les manifestacions i dones cremant els seus vels. Diuen prou al totalitarisme islàmic. Trump també té una vergonya monumental a casa: L’assassinat a sang freda d’una ciutadana a Minneapolis a mans d’un policia d’immigració. 2026 ha començat calent i no augura res de bo. Com cantava Miguel Ríos, “nos siguen pegando abajo”.
Sessió: No iniciada
