Durant l’estada al cap de Gata hem visitat la Torre dels Alums, una superba construcció defensiva de l’any 1510. La Torre de los Alumbres, en castellà, es va bastir per defensar la vall de Rodalquilar dels atacs dels pirates barbarescos. La fortificació està en un lamentable estat. Sergio Leone va triar aquest escenari per rodar l’spaghetti western La muerte tenía un precio. Curiosament, el rètol explicatiu de la Torre de los Alumbres incorpora els logos de la Unió Europea, de la Unesco i de la Zepim (Zona especialmente protegida para el Mediterráneo). Cap d’aquestes proteccions ha servit per garantir la seva conservació. Això sí, el cartell informatiu diu que “avui la Torre de los Alumbres no s’enfronta a cap enemic, llevat de l’abandó i el comportament impropi d’alguns visitants. Respecti aquesta part de la nostra història”. Una història que relata que els atacs dels pirates barbarescos tenien l’objectiu d’apropiar-se de l’alum, un mineral molt apreciat a l’edat mitjana perquè s’utilitzava com a fixador dels colors en els teixits. L’explotació de l’alum a Rodalquilar va començar l’any 1445 quan els turcs es van apropiar de les mines bizantines i van haver de buscar fonts alternatives per abastir la demanda europea. Podríem dir que l’alum era a l’edat mitjana les terres rares d’avui en dia. De fet, a les mines de Rodalquilar també s’hi va extreure or, plata, plom i zinc. Avui estan en desús, però els mapes geològics consideren la zona com a potencialment rica en minerals crítics i terres rares. Qui diu que no seran objectius dels pirates del segle XXI? La Torre de los Alumbres ja no podrà defensar les mines de Rodalquilar.














