Fred és bellesa. Ha nevat a Ponent. Una premonició, la quietud d’abans, el moment exacte en què l’equació de temps i espai culmina. Fred és això, és zero. És la calma de la neu sobre la neu i drama. Esplendor. És la immensitat, la vastitud, la lleugeresa i el pes. És el no-res, el blanc primigeni que s’acumula per tot, el blanc que arriba per recordar els contorns, la mà del Déu oblidat que dibuixa l’efímer, el paisatge infinit en la memòria, la virginitat sobre la qual s’acomoda el pensament. El glaç. El gebre. El toll cristal·litzat. La gelor de l’aire que ens alimenta i molt endins, la boira que tot ho plana. Fred és misteri, pausa, bellesa.
Sessió: No iniciada
