Un equip d’investigadors internacionals va descobrir a la ciutat marroquina de Casablanca restes fòssils d’homínids de fa 773.000 anys que aporten claus sobre l’origen comú de l’home modern, Homo sapiens. La troballa, publicada ahir a la revista ‘Nature’ i presentada a Rabat, la va fer un equip d’investigadors del Marroc, França, Itàlia, Espanya i Alemanya.
Així, l’origen africà, en lloc d’euroasiàtic, de l’Homo sapiens està avui més recolzat gràcies a la descripció i la datació de restes fòssils trobades a Casablanca i que aporten noves proves que l’Àfrica és l’origen de l’espècie humana. Els científics creuen que el darrer ancestre comú entre els humans moderns, els neandertals i els homínids de Denísova (així anomenats per les coves de Sibèria on es van trobar) va viure fa entre 765.000 i 550.000 anys. La pregunta per respondre és on va habitar.
Descobriments com l’Homo antecessor a la serra d’Atapuerca (Burgos, nord d’Espanya), datat fa 800.000 anys, apuntaven que aquest vincle ancestral s’havia produït a Europa.
Tot i això, els fòssils marroquins descrits reforcen la teoria que l’homínid que va fer de nexe entre neandertals i sapiens prové d’Àfrica. Les restes descrites són una mandíbula adulta gairebé completa, una segona meitat de mandíbula adulta, una mandíbula infantil, nombroses dents i vèrtebres.
El director de la missió d’investigació, Abderrahim Mohib, va explicar que el material estudiat consistia en diverses mandíbules humanes, una pertanyia a un nen, restes dentals i postraneales. Tots ells van ser desenterrats el 2008 en una cova coneguda com a ‘Grotte à Hominidés’.
