Amb l’entrada a un nou any arriba sempre el moment de fer els propòsits utòpics per encarar el canvi de dígit amb l’objectiu de donar cert sentit al bucle temporal que suposa tornar al mes de gener i assumir que ha passat un any sense que res canviï. Després d’anys de fracassar repetidament en propostes tan originals com estalviar, anar més al gimnàs, menjar millor o anar a dormir més d’hora, per aquest 2026 he decidit marcar-me com a propòsit trobar un bar o local en què facin les patates braves perfectes o gairebé. Un desafiament que pot semblar banal i fàcil d’aconseguir, però res més lluny de la realitat. Si bé la intranscendència del repte es pot portar a debat, la seva dificultat pot ser més elevada del que sembla a primera ullada. La patata brava és la tapa per definició i el millor complement a una canya ben fresqueta i ben tirada. La seva popularitat ha fet que se’n pugui trobar a molts establiments, però la realitat és que la qualitat sovint escasseja. Patates congelades i reescalfades amb olis de motor, salsa rosa de baixa qualitat o reinterpretacions estranyes de la recepta. Comestibles, sí. Però vulgars. La conjunció d’una patata de qualitat, cuita al punt, amb una salsa brava casolana i amb el toc picant just no és tan fàcil de trobar. En la seva senzillesa rau la dificultat. Desconec si podré complir el meu propòsit, però almenys enguany gaudirem intentant-ho. Bon any nou!
Sessió: No iniciada
