La derrota a Fontajau ha confirmat la pitjor ratxa del Hiopos Lleida des que va tornar a l’ACB. Mai abans, l’equip de Gerard Encuentra havia perdut sis partits seguits, sent la seva pitjor ratxa la que va viure entre les jornades 13 i 21 de la passada temporada, quan va perdre vuit dels nou partits que va jugar. Aleshores, l’equip va caure davant Joventut, València Girona i UCAM, va guanyar al Gran Canaria i a continuació va encadenar quatre derrotes més davant Baskonia, Bilbao, Real Madrid i Coruña. Els triomfs amb Casademont i Granada van servir per trencar aquesta mala dinàmica i fer un pas de gegant cap a la permanència.
Ara la situació és diferent perquè l’equip ha encadenat derrotes amb Manresa, UCAM, Unicaja, Bilbao, Real Madrid i Girona. És cert que el calendari ha estat molt complicat perquè nou dels deu primers classificats ja han jugat contra l’equip de Gerard Encuentra. Però també que l’equip començar a mostrar una sèrie de problemes recurrents i que amb el pas de les jornades no només no milloren sinó que s’accentuen.
El principal continua sent la direcció, tant a nivell individual com col·lectiu. Kristers Zoriks, que va arribar amb molèsties després de jugar l’Eurobasket amb la seva selecció, no ha acabat de fer net fins ben avançada la temporada i quan ho ha aconseguit és evident que no s’ha adaptat a les exigències d’una lliga com l’ACB on tots els nouvinguts necessiten un procés d’adaptació que no sempre assoleixen.
Col·lectivament, l’equip continua sense saber ben bé a què juga durant molts minuts dels partits, on ho confia tot a les individualitats d’homes com Agada i Batemon en el perímetre o Ejim a la pintura.
Dins la zona és precisament on es troba un altre dels canvis, a pitjor, que ha experimentat l’equip, en aquestes darreres jornades. Els 12 rebots ofensius capturats pel Girona en la primera part de Fontajau són el símptoma més evident en aquesta davallada en el rendiment.
Tot i que el control del rebot és també una responsabilitat col·lectiva, la rotació dels cincs no acaba de quallar i ara mateix és impossible saber quin és el titular. A més, un d’ells, Krutwig, ocupa plaça d’extracomunitari, tot i ser el segon jugador amb menys minuts de l’equip, només per sota d’un altre company de posició com Golomán.
Si la direcció en estàtic no funciona, el poc control del rebot també fa que aquest Hiopos no pugui córrer i un equip d’Encuentra que no corre no és un equip d’Encuentra.
El tècnic lleidatà deia en pretemporada que enguany era moderadament optimista perquè tenia una plantilla més “llesta”. L’arribada de figures com el mateix Krutwig, Shurna o Zoriks havien de pujar l’IQ de l’equip, però no ha estat així.
Un altre dels canvis d’un equip que ha passat de somiar amb la Copa a tornar a la crua realitat de la lluita per la permanència ha estat la davallada en el rendiment d’alguns protagonistes inesperats en l’espectacular inici de temporada.
Caleb Agada, per exemple, arribava amb un rol defensiu, però en els sis primers partits aportava 14,8 punts i en els sis següents ha baixat a 8. No és l’únic. De fet, els únics jugadors fiables, tot i els lògics alts i baixos en alguns partits, són Batemon i Ejim, qui tot i la seva aportació de vegades acaba desesperat.
El club va intentar millorar la situació amb l’arribada de Xavier Castañeda, però finalment el jugador no es va incorporar i ara es continua buscant en el mercat.
Dos partits clau per comença l’any nou
El Hiopos Lleida va tancar a Girona un 2025 històric, però tindrà poc temps per descansar. El 2026 comença amb força i l’equip haurà d’afrontar dos partits clau en tot just dos dies.
El primer arribarà aquest divendres a la pista del Morabanc Andorra, que també es troba amb quatre victòries a la classificació. Dos dies després, el Hiopos rebrà al Barris Nord al Casademont Zaragoza en al seva estrena com a local.
