Era el seu paradís particular, el seu refugi idíl·lic. Brigitte Bardot li va cantar una cançó al seu estimat Saint Tropez i va anomenar la casa on vivia La Madrague. L’actriu icònica francesa que va tenir dues vides (Face A i Face B), com ressaltava aquest dilluns el diari Libération, no va deixar indiferent ningú, ni als que la van veure només com a sex symbol, ni als que li van retreure el seu suport a l’extrema dreta de Le Pen ni als que alaben la seva lluita en defensa dels animals. A ella, que ha mort amb 91 anys, li agradava dir que havia dedicat la seva joventut als homes i la seva vellesa als animals, perquè són presa fàcil com ho va ser ella i qualsevol els pot fer mal. La seva herència pública i artística és polèmica com ho va ser la del seu amic, Alain Delon, mort l’any passat. Els seus posicionaments polítics entelen la seva bellesa i el seu amor per les bèsties. Aquesta societat és així. Enalteix i condemna amb la mateixa facilitat i rapidesa. Estan marxant artistes que van fer de la seva vida una obra d’art. La mort segueix sent el gran misteri que ens persegueix cada final d’any quan pensem “encara sóc aquí”. Com deia la també cineasta francesa Agnès Varda, només existeix una edat: estar vius.
Sessió: No iniciada
