La desaparició de Brigitte Bardot, que va morir ahir als 91 anys a Saint-Tropez, ha suscitat una onada d’emoció a França, on s’ha recordat la seva condició de paradoxal icona cultural per haver estat, alhora, símbol de l’emancipació sexual i crítica amb el moviment feminista.
La mort de Bardot, que havia estat hospitalitzada l’octubre passat i feia un temps que estava allunyada de la vida pública, ha commocionat el país.
La mort de la que va arribar a ser considerada un mite sexual a l’alçada de Marilyn Monroe va succeir al seu refugi de La Madrague, una de les dues propietats que tenia a l’exclusiva ciutat balneari de Saint-Tropez. La classe política francesa, amb el president francès Emmanuel Macron al capdavant, van ressaltar el llegat de l’actriu i cantant d’èxit. “Brigitte Bardot encarnava una vida de llibertat. Existència francesa, brillantor universal. Ella ens commovia. Plorem a una llegenda del segle”, va dir Macron a X. La cara de Bardot va servir, durant els anys 60 del segle passat, de model per al bust de la Marianne, que simbolitza la República francesa i els seus valors de ‘Llibertat, Igualtat i Fraternitat’. Per a la líder ultradretana Marine Le Pen, Bardot va ser “extraordinàriament francesa”. La intèrpret va mostrar en diverses ocasions les seves afinitats ideològiques amb Le Pen.
És precisament aquesta proximitat amb l’ultranacionalisme la que l’han censurat moltes vegades. Entre el 1997 i el 2008, Bardot va ser condemnada judicialment cinc vegades amb multes econòmiques per comentaris racistes i incitació a l’odi, sobretot en contra dels musulmans.
També van ser especialment controvertides les seves posicions respecte al ressorgiment del moviment feminista després del fenomen “#MeToo” a partir del 2018. Va afirmar llavors que certes de les acusacions contra homes eren “hipòcrites”, amb l’argument que moltes artistes “escalfen els productors per obtenir un paper”.
Sessió: No iniciada
