“Dues coses són infinites: l’Univers i l’estupidesa humana. De la primera, però, no n’estic segur”. La reflexió és d’Albert Einstein, però no cal tenir una ment privilegiada com la seva per entendre-ho. I és que li anem donant la raó dia rere dia. Resulta que en un atac de paternalisme o directament de “qui no té feina el gat pentina”, l’ajuntament d’una de les ciutats més grans de Catalunya distribuirà entre infants i persones grans unes cartolines amb preguntes que es puguin plantejar com a temes de conversa als àpats de familiars i amics, amb l’objectiu –diuen– que les persones de diferents edats puguin aprendre uns dels altres. On hem arribat? Vagi des d’aquí una pregunta adreçada als responsables de la iniciativa perquè ho vagin reflexionant mentre s’atipen en un àpat de Nadal: l’ajuntament, davant dels greus problemes socials –infinits–, no té més feina que voler fer-nos creure que som tan imbècils i insignificants que no tenim cap tema de conversa en un dinar? I ja posats, també tinc una proposta de tema de conversa en els àpats familiars d’aquests dies: per què hem de combregar amb rodes de molí i pagar els sous a una gent totalment inútil que en lloc de dedicar tots els seus esforços perquè ningú dormi al carrer –per exemple– malbaraten temps i diners en estupideses com dir-nos de què hem de parlar amb la família? Passeu-ho bé i, sobretot, parleu de tot allò que vulgueu, però no ho feu amb la boca plena. Bon profit!
Sessió: No iniciada
