Les dates nadalenques ja no són el que eren. Per més que s’intenti mantenir, cada any sona més a falsedat que no pas el que hauria de ser. Aquestes festes es mantenen perquè interessen a la societat de consum, però no perquè hi hagi la devoció massiva que hi havia en altres temps en què molts encara érem creients en aquesta fe que no condueix a res, només a la manutenció dels que encara s’emparen sota la llei del terror que reparteix cel o infern.
Els fets deixen clar que la religió és un gran negoci i les seves bases trontollen, des del misteri de la Santíssima Trinitat a la mort de Jesucrist, des de les tres persones diferents en una sola veritable, al rebuig de la idolatria quan totes les esglésies estan plenes d’imatges a què es dirigeixen els que encara resen.
Aquesta farsa fa molt de mal no només per haver-nos sentit enganyats com ‘memos’ sinó perquè quan teníem fe cega, semblàvem més feliços, encara que no ho fos així. Si no hi ha creença què hem de celebrar i per què? Com es pot ser tan fariseu? Uns sortiran amb això de mantenir la tradició i altres amb què uns dies de festes no vénen malament, encara que ens costin un ull de la cara.
Doncs celebrem el solstici d’hivern. “Otra vez llega la navidad, la gente emana felicidad, todos sonríen sin parar, ¿a quién pretenden engañar? si todo sigue igual…venga idiotas a comprar, el consumo es el espíritu de la navidad”, canten Soziedad Alkohólika.
Amb la ressaca de la Nit de Nadal, Feliç Falsedat!… Oh yeah!
