Els grups municipals de la Paeria tensen la corda dels pressupostos fins al final, abans d’arribar al Ple de dimarts. Mentre que els grups de l’oposició mantenen la seva postura negativa o, almenys, escèptica, el govern manté la via del diàleg per poder concretar els comptes “fins a l’últim moment”. Un consens que en cas de no arribar, derivaria en una qüestió de confiança per part de Fèlix Larrosa. Aquesta seria la segona de la història democràtica de Lleida, després de la de Miquel Pueyo per als comptes del 2022. Tanmateix, el govern no ho contempla i estudiaran les propostes “que se’ns facin arribar per tal de millorar un projecte de pressupostos que és expansiu i que estem convençudes que farà avançar la ciutat”, va reivindicar la regidora de Bon Govern, Carme Valls.
Jordina Freixanet, portaveu d’ERC, va insistir en els tres eixos del seu grup per abstenir-se als pressupostos: una millora en la gestió del servei dels busos, més habitatge i una aposta pel comerç local, posant el focus en el Pla de l’Estació. “Si són capaços d’aconseguir aquests tres acords, estem disposats a fer una abstenció, perquè tampoc fer política no vol dir bloquejar constantment”, va incidir. Pel que fa a una possible qüestió de confiança, va dir “tenir els dies comptats”, perquè no “hi ha una alternativa possible”. Així ho va indicar també Violant Cervera el passat dijous. Cal recordar que en cas de no trobar-se cap alternativa, els pressupostos s’aprovaran automàticament, com ja va succeir amb Miquel Pueyo (no va passar la qüestió en rebre 12 vots a favor (set d’ERC i cinc de Junts), per 13 en contra i dues abstencions del Comú).
Freixanet va criticar que el govern “ha anat tard i malament” amb la proposta i “no han generat confiança ni amb els grups ni amb la ciutadania”.
Laura Bergés, portaveu del Comú, va reunir-se ahir amb Valls i va considerar que la proposta “no és creïble”, mostrant el seu disgust perquè el PSC “no ha volgut negociar amb l’esquerra”. Entre les propostes als comptes hi ha més partides en drets civils, infància i joventut, i salut mental, “que han sofert retallades”. També va reclamar més inversió en habitatge i mobilitat sostenible. Finalment, va jutjar que el Pla del Casc Antic i l’EDIL “no milloren la qualitat de vida” dels lleidatans.
