Un estudi liderat per Francisco J. Tinahones, director científic de l’Institut de Recerca Biomèdica de Màlaga (Ibima), ha revelat que el dejuni en dies alterns modificat i la restricció horària tardana són més eficaces a curt termini que la dieta hipocalòrica tradicional.
Publicat a la revista ‘BMC Medicine’, el treball suggereix que certes dietes alternatives -com la dieta cetogènica, el dejuni en dies alterns modificat o l’alimentació amb restricció de temps d’ingesta primerenca- poden ser significativament més eficaços per a la pèrdua de pes a curt termini que sempre és la tradicional dieta mediterrània.
L’obesitat és una epidèmia global que, segons estimacions, podria afectar gairebé el 50% de la població mundial entre el 2030 i el 2035, ha informat aquest dijous l’Ibima en un comunicat.
Aquesta condició està estretament relacionada amb un augment del risc de malalties cardiovasculars, metabòliques i altres patologies cròniques.
Tot i que la dieta mediterrània continua sent una de les més recomanades pel seu perfil saludable, el context actual exigeix noves estratègies nutricionals més potents i eficaces.
Per donar resposta a aquest desafiament, l’equip va fer un assaig clínic aleatoritzat amb una durada de tres mesos i la participació de 160 adults amb obesitat.
Gràcies al seu rigorós disseny d’assaig clínic aleatoritzat i al seguiment exhaustiu dels participants, els resultats representen un avenç significatiu en el desenvolupament de tractaments eficaços i personalitzats davant de l’obesitat.
Els resultats de l‟estudi representen un canvi d‟enfocament en les estratègies dietètiques per tractar l‟obesitat.
De fet, les persones que van seguir la dieta cetogènica, el dejuni en dies alterns modificat o l’alimentació amb restricció de temps d’ingesta primerenca, van experimentar una pèrdua de pes significativament més gran que aquelles que van seguir una hipocalòrica clàssica, que va actuar com a grup control.
Tots els grups de dejuni i la dieta hipocalòrica clàssica seguien un patró d’ingesta de nutrients basats en la dieta mediterrània.
Els grups que van perdre més pes van ser els participants assignats a la dieta cetogènica, que van perdre una mitjana d’11,9 quilos en tres mesos, fet que suposa 3,78 quilos més que els del grup de dieta hipocalòrica clàssica.
Tot i això, totes les intervencions dietètiques van demostrar ser eficaces, ja que fins i tot el grup que va seguir la dieta hipocalòrica clàssica va aconseguir una pèrdua mitjana de pes de 8,4 quilos i, més enllà del pes corporal, l’estudi també va avaluar els efectes sobre la composició corporal.
Totes les dietes van induir una reducció de la massa greixosa, però el dejuni en dies alterns modificat i l’alimentació amb restricció de temps d’ingesta tardana van destacar com els enfocaments que més van disminuir el greix corporal.
El dejuni en dies alterns modificat -alternar dies d’alimentació normal amb dies en què es redueix significativament la ingesta calòrica- va ser el que va mostrar l’impacte més gran en aquest paràmetre.
Pel que fa a la seguretat, l’assaig no va reportar cap esdeveniment advers greu, cosa que dóna suport a la viabilitat d’aplicar aquestes intervencions de manera controlada a curt termini.
Aquestes dades obren la porta a una personalització més gran de les estratègies nutricionals davant l’obesitat, basades en l’evidència i adaptades al perfil i les preferències de cada pacient.
“Aquestes troballes són extraordinàriament prometedores i ens brinden noves eines en la lluita contra l’obesitat”, ha afirmat Tinahones.
“Durant dècades, les dietes hipocalòriques amb 3-4 ingestes al dia han estat la pedra angular de les recomanacions per a la pèrdua de pes, i segueixen sent una excel·lent opció pels seus múltiples beneficis per a la salut”, ha afegit.
Tot i això, aquesta investigació demostra que, en persones amb obesitat, “certes estratègies dietètiques amb enfocament cetogènic o de dejuni intermitent poden afavorir una pèrdua de pes més ràpida a curt termini”.
“Això ens convida a ampliar el ventall d’enfocaments nutricionals, adaptant-los a les característiques i les necessitats de cada pacient”, ha assenyalat.
