“Y si fuera mi vida una escalera, me la he pasado entera buscando el siguiente escalón, convencido que estás en el tejado esperando a ver si llego yo”, diu ‘La vereda de la puerta de atrás’ del disc ‘Yo minoría absoluta’ (2002) amb què Robe Iniesta tornava Extremoduro al rock dur.
El Rey de la Baraja també ha marxat al Gran Hotel amb només 63 takos, potser amb ‘Jesucristo García’, considerada una de les 200 millors cançons del rock espanyol, corresponent a l’àlbum de debut d’Extremoduro, ‘Rock transgresivo’ (1989). En les més de tres dècades amb la banda deixa 11 discos d’estudi, cançons per al record gràcies a les seves lletres peculiars i vendes milionàries malgrat ser criticat per masclista per la seva lletra “extrema y dura, tus mujeres nos la ponen” de la qual va dir ser “un tema punki” contra el clixé de la cançó popular de com eren de boniques les extremenyes.
Aquest poeta arran de terra i filòsof de la vida deixa una de les obres més sòlides de la música en general, atrevint-se a intercalar versos de Lorca a ‘Puta’ per a una història d’amor obsessiu: “Me encuentro a mi princesa hablando con la luna, echándose carreras a ver quién es más puta”.
Són tantes les cançons bones que no sabria triar-ne una: ‘Necesito droga y amor’, ‘Ama y ensancha el alma’, ‘Sucede’, ‘So payaso’, ‘Salir’, ‘Nada que perder’, ‘Dulce introducción al caos’…. L’artista de Plasencia té molts seguidors, la UdL va dedicar un estudi exhaustiu a les seves lletres i va brillar de valent quan va actuar a Gardeny el 17 d’octubre del 2008.
En línia amb la seva anarquia segur que ens torna a cridar com en el seu directe: ‘Iros todos a tomar por culo’… Oh yeah!
