Fa gairebé una dècada que els jutjats catalans acumulen anualment al voltant de 4.000 resolucions pendents sobre guarda i custòdia de fills menors o dependents en separacions no matrimonials. Són dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) consultades per l’ACN, lligades a l’augment d’un 150% de les separacions que arriben als jutjats sobre la custòdia i/o guarda de fills, uns casos que han passat de 2.500 l’any 2005 a més de 6.000 del 2014 en endavant. L’efecte ha estat un increment progressiu del temps que les parelles esperen la decisió del jutge sobre les condicions de la custòdia o la cura dels fills, que en les separacions no amistoses passa de sis mesos de mitjana l’any 2005 a més d’un any el 2024.
Cristina Díaz-Malnero, diputada de la junta de govern de l’ICAB i especialista en dret de família, té clar quines són les dues raons que expliquen el retard creixent en la resolució de les guardes i custòdies de fills menors o dependents. La primera és sociològica, diu en declaracions a l’ACN, ja que “cada cop les parelles se separen més sovint i més aviat”, i per tant amb parelles més joves i en edat de tenir fills petits “hi ha més percentatge de divorcis i separacions on s’ha de decidir el règim de guarda dels fills”. Les dades ho corroboren, el nombre de separacions no matrimonials que impliquen una resolució sobre custòdia de fills va créixer amb força als jutjats catalans entre 2005 i 2019, de 2.507 fins a 7.123, i després de la pandèmia tornen a remuntar fins a 6.611 nous casos el 2024, segons dades del CGPJ.
Menys separacions contencioses que amistoses, però es demoren més
Aproximadament el 40% dels nous casos que entren al jutjat anualment són actualment separacions contencioses, aquelles en què la parella recorre a una demanda judicial per determinar les condicions de la separació, i que són, per tant, les que triguen més a resoldre’s: actualment 13,7 mesos de mitjana, i des del 2020 sempre per sobre d’un any.
I és que tot i que ara tenen menys pes que les amistoses en el conjunt dels casos de resolucions sobre custòdia de fills no matrimonials, el 73% de totes les resolucions que resten pendents als jutjats a final d’any són de separacions contencioses. Una altra tendència que mostra la sèrie de dades sobre nous casos anuals als jutjats és com han augmentat més proporcionalment les separacions amistoses (on el jutge només ha de signar l’acord de la parella sobre la cura dels fills) que les contencioses, de manera que si fa 20 anys les separacions amb entesa eren una minoria, ara suposen el 60% dels casos anuals.
S’imposa la guarda i custòdia compartida
Seguint amb la seva argumentació sobre per què augmenten les separacions amb fills, amistoses o no, la lletrada consultada per l’ACN apunta al fet que les dones ja no depenen tant econòmicament dels homes i “aguanten menys certes diferències de parella”. Alhora, diu, “els homes també s’han incorporat més a les cures familiars i volen compartir més la cura dels seus fills”, cosa que obliga majoritàriament a decretar la guarda i custòdia compartida. “La societat ha evolucionat en el sentit d’entendre que cuidar la família és un dret i una obligació de tots dos, del pare i de la mare”, diu.
En efecte, la custòdia compartida ja suposa més del 60% de les assignacions (en divorcis) de parelles amb fills a Catalunya quan l’any 2013 no arribaven al 30%, segons dades de la darrera Estadística de Nul·litats, Separacions i Divorcis (2024) de l’INE.
Falten jutjats especialitzats
El segon factor per explicar l’augment dels temps d’espera, segueix la lletrada, és que mentre el nombre de casos s’ha multiplicat, els jutjats especialitzats a les capitals i grans ciutats pràcticament no han augmentat, i la situació als jutjats mixtos dels partits judicials més petits encara és més precària. De fet, Díaz-Malnero explica que en aquests últims jutjats, que atenen casos penals i civils de tota mena, els assumptes de família potser no són els prioritaris, i això fa que els terminis de resolució s’allarguin encara més.
Això ajuda a entendre per què els casos pendents a final d’any han anat en augment des del 2005 i no han baixat de l’ordre de 4.000 de l’any 2016 en endavant. El 2025 va començar amb 3.957 d’aquestes resolucions judicials pendents, segons les darreres dades del CGPJ.
Què fer mentrestant?
Els mesos de retard entre la interposició de les demandes i el judici, i entre el judici i la sentència, poden fer que la situació familiar, especialment la dels infants, sigui difícil, sobretot en unes separacions contencioses on la cura dels fills pot ser, precisament, un dels motius d’enfrontament. De fet, la lletrada confirma que en els casos de divorci i separació, normalment el més difícil és establir la guarda i custòdia dels fills, que acaba determinant altres aspectes com l’ús de l’habitatge familiar o les pensions compensatòries.
Per això, l’advocada reivindica el paper dels lletrats com a mitjancers per pactar certes mesures provisionals i un tracte més o menys raonable entre tots els membres de la família. “La nostra feina és de contenció del conflicte i d’acompanyament”, assegura. Els advocats de cada part parlen entre ells perquè “qui necessita la seva ajuda no és tant el client, com el nen o la nena que està darrere d’aquest pare o mare”.
L’estadística no recull temps d’espera en els divorcis
A aquestes dades caldria afegir-hi què passa amb les resolucions sobre custòdies dels fills en el cas de les parelles casades que es divorcien o se separen. Però l’estadística del CGPJ no permet saber quin és el seu temps d’espera mitjà perquè, en aquest cas, l’òrgan de govern dels jutges ofereix la dada del conjunt de resolucions de divorci, sense discriminar les de les parelles que tenen fills menors o dependents a càrrec (que són al voltant del 50%, segons detalla la darrera estadística sobre divorcis i separacions, també de l’INE).
Això no obstant, la veu experta de Cristina Díaz-Malnero considera que la casuística és similar a la de les separacions no matrimonials, i per tant també ho han de ser els temps d’espera de les parelles casades amb fills que es divorcien i han de resoldre als jutjats sobre la guarda i custòdia dels seus descendents menors.
De fet, el temps mitjà d’espera per a les resolucions judicials en el conjunt de divorcis contenciosos (amb fills o sense) és actualment de gairebé 13 mesos i, per tant, no està gaire lluny dels esmentats 13,7 mesos que es demoren les resolucions sobre guarda i custòdia en les separacions de parelles no casades.
A més, en termes de volum de casos, uns i altres tampoc estan lluny. I és que tot i que el nombre de divorcis ha davallat un 25% a Catalunya els darrers deu anys -de la mà d’un descens dels matrimonis-, l’any passat encara se’n van formalitzar 13.850, 7.000 dels quals amb fills menors o dependents, segons la darrera estadística de divorcis de l’INE, que és una xifra similar a la de resolucions sobre custòdia de parelles no casades que refereix el CGPJ pel mateix any 2024.
