Quins són els principals avantatges que vostè destacaria de la modernització del Canal d’Urgell per als regants?
La Comunitat de Regants està apostant pel Projecte de Modernització dels Canals d’Urgell com a millor eina per aconseguir un reg més sostenible i resilient, que permeti superar o minimitzar els efectes en períodes de sequera. Hem de ser més eficients, i produir el màxim possible amb menys quantitat d’aigua. I això sols es pot fer transformant el sistema de reg majoritari a la nostra comunitat, el reg a tesa, per sistemes de reg pressuritzats.
Tot i que els sistemes pressuritzats poden requerir energia, la modernització tal i com està dissenyada permet disminuir consums innecessaris, ja que maximitza la superfície que es rega per pressió natural i implementa solucions sostenibles basades en bombaments solars. Com a conseqüència de la modernització, tindrem explotacions agràries més rendibles, on hi haurà un increment de la producció, alhora que una reducció i estalvi de l’ús de fertilitzants i fitosanitaris. També es podrà produir una automatització del reg, i per tant una reducció de la mà d’obra, es podran introduir nous cultius de major valor afegit i obrir la porta a la incorporació de tota aquella tecnologia existent que ens facilita la gestió del reg.
Aquesta modernització ha de proporcionar noves oportunitats, especialment per als joves agricultors que volen poder fer una gestió més professional i tecnificada de les seves explotacions. En definitiva, la modernització és una oportunitat per guanyar eficiència, millorar la competitivitat del sector i garantir el futur del regadiu als Canals d’Urgell.
Com valora les reticències expressades per algunes col·lectivitats sobre qüestions com la concentració parcel·lària?
És normal i comprensible que en un procés de transformació d’aquesta magnitud apareguin reticències. La modernització implica canvis estructurals importants, i qüestions com la concentració parcel·lària generen inquietuds legítimes entre alguns regants i col·lectivitats.
Dins de les concentracions parcel·làries n’hi ha de diferents tipus. La Concentració Parcel·lària Privada CPP (que es realitza de forma voluntària en forma d’intercanvi de parcel·les entre al menys 3 propietaris) i la Concentració Parcel·lària Ordinària CPO (que agafa un àmbit determinat i implica obligatòriament a tots els propietaris situats dins d’aquest àmbit, si ho aprova una majoria de propietaris i més del 75% de la superfície regable).
Des de la Comunitat de Regants, i després de valorar la realitat del territori, on hi ha un sistema de reg a manta completament implantat, molts equipaments, edificacions i granges, cultius diversos i de fruiters, àmbits periurbans i infraestructures, amb tots els condicionants que això suposa, es va optar per promoure la CPP.
La CPO té certs avantatges, però al modificar la forma de les parcel·les, l’actual sistema de reg a manta ja no pot abastir-les, el que obligaria deixar de regar aquestes explotacions fins que s’implantés el nou sistema de reg (almenys 2 anys). També forçaria a fer l’amoblament immediat de totes les finques atès el caràcter obligatori per a tot l’àmbit. A més no hi ha experiències prèvies en zones de regadiu, i menys d’una entitat tant important com els canals d’Urgell, on el problema principal no és de disgregació de les parcel·les, sinó de fragmentació de la propietat.
Tot i així, des de l’Oficina de Suport a la Modernització que es crearà a la Comunitat General, s’informarà i donarà suport a tots aquells àmbits (municipis, sectors de reg, etc.) que decideixin apostar per la Concentració Parcel·lària Ordinària.
El cost global del projecte requereix que els regants paguin 2.311 euros per hectàrea. Hi ha marge per rebaixar o dilatar aquests pagaments? S’han explorat més ajudes o finançament específic per als petits agricultors?
Som molt conscients que en la situació en la qual es troba el sector agrari qualsevol inversió suposa un esforç important per als regants. Des del primer moment hem treballat amb l’objectiu que aquest cost fos el mínim possible, i si comparem amb el que han costat modernitzacions en altres Comunitats de regants, es pot dir que es tracta d’un preu ajustat, on l’administració hi fa un esforç important.
A nivell de portar l’aigua fins a la finca, trobem que és una xifra ajustada, que a més, per aquells regants que així ho vulguin, es podrà finançar a 30 anys, amb una quota anual de 120 euros/ha.
El problema per als petits agricultors i els no professionals, no és tant el cost de dur l’aigua fins a la finca, ja que aquest import està subvencionat per a tothom, sinó el de la inversió necessària per a l’amoblament de les finques, on els no professionals no disposen actualment d’ajuts.
El conseller d’Agricultura va anunciar la setmana passada que està estudiant una línia de finançament adreçada directament a les Comunitats de Regants, destinada a impulsar l’amoblament de les parcel·les.
Aquesta línia està pensada per donar suport tant a regants professionals com no professionals, i permetria afrontar a la CRR el finançament pels regants en l’amoblament de parcel·la donant múscul financer. La CRR podria utilitzar aquest finançament per poder donar el servei de claus en mà (fer l’amoblament directament a través de la subcontractació d’empreses d’instal·lacions de reg).
A més, recollint la demanda dels regants, la Comunitat va acordar flexibilitzar al màxim el temps per amoblar les parcel·les, que s’amplia dels 5 anys previstos inicialment a un període orientatiu de 10 anys a comptar des de la finalització de les obres de cada sector i que podrà ser ampliable si és compatible amb el manteniment de la xarxa de reg a manta per part de la Col·lectivitat.
Quins mecanismes es preveuen per garantir que l’aigua estalviada amb la modernització es quedi sempre per al reg i sigui gestionada pels pagesos de l’Urgell, com reclamen ara les comunitats crítiques?
La Comunitat de Regants té una concessió de 9.000 m3/ha i any i aquesta concessió està vigent fins l’any 2061. I això no ho posa en dubte ningú. Per tant, els Canals d’Urgell, mentre hi hagi aigua suficient al Sistema, disposa d’aquest dret, que la CHE ha de fer possible mitjançant la seva gestió. Gestió que ha de ser rigorosa, clara i compartida per tots els seus usuaris.
El que que s’estalviï a conseqüència de l’ús més eficient de l’aigua, ha de redundar per tant en més seguretat hídrica, més resiliència i més oportunitats per al territori. Aquest estalvi, el que fa és reforçar el sistema i romandre en els embassaments d’Oliana i Rialb per a afrontar amb més seguretat els anys següents i poder fer així una gestió plurianual.
Com es coordinarà la infraestructura nova amb el canal Segarra-Garrigues? Com respon a les preocupacions sobre una possible fusió de comunitats que exigeix certa llei d’aigües?
Com ja s’ha explicat molts cops, per exemple a totes les assemblees que s’han realitzat a les Col·lectivitats, el que es planteja és que, aprofitant la major cota del canal Segarra-Garrigues, i tenint en compte que algunes de les seves infraestructures estan infrautilitzades, es transportaria l’aigua a través d’aquestes infraestructures per alimentar per pressió natural alguns dels pisos més alts dels Canals d’Urgell. D’aquesta forma, la Generalitat, que és la propietària tant del Canal com de les basses del Segarra-Garrigues, els hi pot donar una utilitat, i alhora estalviar-se de construir algunes de les infraestructures previstes al Projecte del Canal d’Urgell, com poden ser algunes basses, estacions de bombament i plantes fotovoltaiques associades.
A canvi, la Comunitat de Regants, abonaria a la Generalitat un cànon per transport d’aigua de 0,011 euros€/m3 transportat a través de les instal·lacions del Canal Segarra-Garrigues, per a regar un màxim de 8.000 hectàrees.
Aquests dies, el president de la Confederació, en declaracions a la premsa, va descartar que la CHE tingui cap autoritat per a imposar aquesta fusió. Va explicar que l’única forma en la qual es podria donar aquesta suposada fusió, seria que ambdues CCRR ho volguessin, ho aprovessin en les seves respectives Assemblees i conjuntament ho demanessin a la CHE, qui ho estudiaria. I li ben asseguro que ambdues Comunitats de Regants tenim personalitats i realitats molt diferents, i per tant des dels Canals d’Urgell no tenim cap interés en cap tipus de fusió.
Fins a quin punt depèn l’inici de les obres de l’adhesió de la totalitat dels regants? Què passarà si no s’aconsegueix el consens per al desembre?
L’adhesió del màxim nombre de regants és essencial, perquè aquest és un projecte de país però, sobretot, és un projecte de la gent de l’Urgell. Volem que ningú senti que la modernització s’imposa. Per tant, el nostre objectiu és arribar al consens més ampli possible per dur el projecte endavant. Ara bé, també hem de ser clars: la modernització és una oportunitat que no es pot ajornar indefinidament. Si al desembre no s’ha assolit el consens que ens agradaria, haurem d’analitzar el resultat que s’obtingui i valorar amb els nostres regants i amb les administracions quin és el següent pas. I treballarem de valent per incorporar millores.
