El Barris Nord i el Hipos Lleida tenien ganes de bàsquet després de l’aturada de seleccions, i així es va demostrar tant a la pista com a la grada en un inici de partit molt enèrgic amb un Hiopos molt diferent del que s’havia vist en els últims partits respecte a l’actitud.
En l’aspecte més tàctic, els lleidatans van tornar a demostrar que són un equip capaç d’elaborar bons atacs, i a darrere van intentar que el conjunt andalús no corregués gaire, tot i que no va ser feina fàcil.
La igualtat en els primers minuts era màxima, amb cinc minuts disputats, el marcador era d’11-11. La premissa d’Encuentra era clara, intentar controlar el rebot i córrer la pista, si l’equip no podia finalitzar ràpidament, Agada, Walden o Zoriks organitzaven l’atac. Després d’un primer quart amb molta intensitat, el Hiopos Lleida anava un punt per sota (20-21).
L’Unicaja va entrar al segon període amb un parcial a favor de 2-8, que va obligar a Encuentra a aturar el partit per tal de corregir la defensa, que havia estat insuficient en els darrers atacs dels malaguenys.
Mentre Diagne assumia el pes de l’equip en atac, a darrere els bordeus concedien massa penetracions fàcils amb una defensa molt permissiva en l’u contra u. Això va servir als de Navarro per obrir una escletxa al marcador de 13 quan faltaven encara 4 minuts i 23 segons per arribar al descans.
L’equip va fer el possible per intentar reduir la distància abans del descans, no obstant això, en acabar el segon quart l’Unicaja manava a l’electrònic per 37-51. Si el Hiopos volia competir per partit, no podria concedir tants punts al rival.
En retornar del descans, els homes de Gerard Encuentra van sortir amb energia i l’actitud defensiva va tornar a ser bona, aguantat bé en la defensa individual i arribant bé a les ajudes després dels blocs directes dels andalusos. En atac, també van començar a trobar solucions amb més fluïdesa de la que s’havia vist al final del segon període. D’aquesta manera el Hiopos es va col·locar en la barrera mental dels 10 punts, i la remuntada semblava possible, gràcies en part a Melvin Ejim, que va fer embogir el pavelló amb un dos més u després d’una gran recuperació defensiva per part de l’equip, i amb una altra cistella de dos, i després de diverses jugades, Millán va col·locar l’equip a un amb un triple (64-65). En aquest tercer quart també es va veure com un aficionat es va encarar amb Balcerowski i Díaz, i va haver d’abandonar el seu seient.
Aquest va començar amb nerviosisme per part dels dos conjunts, però l’Unicaja va poder agafar un avantatge de 7 punts a la meitat del quart. No obstant això, el Lleida no es va desenganxar del duel i a poc més d’un minut pel final estava només a una possessió de disputar el partit. El rival, però, va saber gestionar els instants finals i es va emportar el gran enfrontament que es va viure al Barris i que es va resoldre a cara o creu.
