L’any té 12 mesos i el que menys m’agrada és desembre. Com canvien les coses de quan ets un innocent nen i vius sense problemes a quan creixes i la vida mateixa et fa obrir els ulls. Aquest mes no m’agrada perquè fa fred, té massa festes insulses en què fa temps no crec -com la Constitució i la Puríssima- i a sobre arriba l’odiós nadal que ja no escric ni amb majúscules.
Tot és una mentida. A finals d’octubre ens canvien l’hora per estalviar energia i des de fa setmanes estan encesos a les ciutats els llums nadalencs la factura dels quals no pagarà precisament ‘Papà Noes’ ni ‘Mamá tampoc’ sinó el pobre contribuent.
S’acosten dies en què cal estar alegres perquè sí, cal posar bona cara perquè ho estipulen les dates i cal esprémer la butxaca per obligació, quan cada vegada som més pobres i la cistella de la compra més cara. Estic fart d’haver de celebrar per imposició coses en què no estic d’acord.
A sobre de mals les nadales em semblen tristos i més horteres que la música que posen a les Firetes i, com tot es tradueix a papeos interminables, no s’organitzen concerts, només algun molt puntual a què fins fa mandra assistir per, a més del fred, estar sota els efectes de l’empatx de dinars i sopars fins a la saturació.
No em va aquest mes ni la societat de consum a què estem sotmesos. Fa moltíssim temps que ja no em menjo ni el raïm perquè això que són de la sort és una altra fal·làcia. A més fa molt que tampoc crec en els reis i menys als Reixos Mags.
Per això em nego a mantenir una tradició que em sembla obsoleta i que no és res més que una ‘Feliz Falsedad’. Odio el nadal i detesto el cap d’any… Oh yeah!
