Canelons, escudella i carn d’olla, fricandó, pollastre farcit o ànec rostit, suquet de peix, sarsuela o fins i tot un garrinet al forn… Si quelcom m’agrada de les festes de Nadal que estan a tocar és la gastronomia que les acompanya i que, per estrany que sembli, es manté gairebé immutable en la tradició per molt que passin els anys i que la globalització faci força per colar-nos a la taula coses com els Panettones, o qualsevol merda esferificada, deconstruïda o gasificada. Res ajuda més a passar el fred del Nadal que l’olor d’un caldo consistent d’escudella i poques coses generen tant consens al voltant d’una taula com el sabor d’uns bons canelons. En un temps en què tot es dilueix en la banalitat i el consumisme indecent s’ha apoderat d’aquestes dates especials són aquests moments amb la família i al voltant d’un àpat d’aquells que gaudeixes amb plena consciència que la digestió farà costa amunt els que em fan mantenir viu l’esperit nadalenc. Torrons, cava i fins i tot algun xarrupet de ratafia acompanyen les sobretaules eternes. Enguany sobrevola l’amenaça d’una possible falta de peix fresc per les restriccions als pescadors i veurem que passa amb el preu del porc a causa de la pesta porcina. Però com a catalans hem de ser forts i conjurar-nos per evitar a les nostres taules coses amb noms estranys com el tofu, el kimchi, la xia, la quinoa, la kale, el Brian, la Yenny…
Sessió: No iniciada
