El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat Espanya per l’acomiadament d’una dona que havia denunciat una discriminació perquè cobrava menys que els homes en la mateixa posició que ella. El tribunal amb seu a Estrasburg ha conclòs que es va vulnerar el dret a la no discriminació i a la vida d’aquesta treballadora que va ser acomiadada per suposadament haver “revelat informació personal en el context de la demanda” per discriminació. En la sentència publicada aquest dijous, el TEDH recrimina als tribunals espanyols que donessin la raó a l’empresa sense “donar prou pes” als indicis que apuntaven a “una represàlia” de la companyia. D’aquesta manera, van negar la protecció davant d’una discriminació per raó de sexe, diu Estrasburg.
Espanya haurà de pagar una indemnització de 12.000 euros a l’afectada, que va ser acomiadada fa més de 8 anys per denunciar que durant més de vint anys li havien estat pagant menys diners que als seus companys homes de la mateixa categoria laboral.
Acomiadada per denunciar una discriminació
Maria de la Peña Ortega Ortega treballava des del 1994 com a cap de finances d’una companyia que proporcionava serveis administratius a un banc. L’abril del 2017 va presentar una papereta de conciliació denunciant que havia estat discriminada per raons de sexe per rebre un salari inferior als seus companys en la mateixa posició que ella. Tots ells, homes.
Ortega exigia la mateixa remuneració que obtenien els homes i una compensació per la discriminació que havia patit durant més de vint anys. Davant l’immobilisme de l’empresa, l’afectada va presentar una demanda judicial el 8 jde uny del 2017 al·legant una vulneració dels seus drets fonamentals, principalment a la no discriminació per raó de sexe. Un tribunal de Màlaga va admetre la demanda.
Abans de presentar la demanda, Ortega havia estat acomiadada el maig del 2017. En la carta d’acomiadament, l’empresa l’acusava de trencar “l’obligació de confidencialitat” i les normes de protecció de dades personals per haver revelat dades personals en relació amb la queixa pel salari i haver-la compartit per correu electrònic amb terceres persones.
L’afectada va presentar demanda de conciliació pel seu acomiadament, però com no van arribar a un acord, va iniciar un procediment judicial el 14 de juny de 2017, argumentant que el seu acomiadament havia estat una represàlia per haver presentat la demanda per discriminació.
El juliol del 2019 un tribunal de Màlaga va desestimar la seva demanda rebutjant cap connexió entre l’acomiadament i la queixa per discriminació presentada l’abril del 2017 i, inclús, recriminant el comportament d’Ortega per trencar les normes de confidencialitat.
Ortega va recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, que va desestimar el cas. Posteriorment, tant el Tribunal Suprem (2021) com el Tribunal Constitucional (2022) van desestimar el seu recurs. Així que la treballadora va portar el cas fins a Estrasburg. I, finalment, li ha donat la raó: la van acomiadar com a represàlia per denunciar que cobrava menys que els homes.
La sentència del TEDH
El TEDH constata que la legislació espanyola reconeix la igualtat entre homes i dones en l’àmbit laboral i preveu la protecció davant represàlies per denunciar una vulneració d’aquest dret. Com no hi ha “deficiències” en la llei, el tribunal ha analitzat com els tribunals l’han aplicat.
Estrasburg recorda que els jutges han de ponderar el dret de la treballadora a la no discriminació per raons de sexe, sense exposar-se a represàlies, i el dret a la protecció de les dades personals dels seus companys de feina i de l’obligació de la companyia de protegir les dades. Per tant, els tribunals havien d’equilibrar aquests interessos per determinar si l’acomiadament estava justificat en les circumstàncies específiques del cas.
El TEDH conclou que els tribunals espanyols no van tenir prou en compte que la treballadora havia patit un tracte discriminatori durant anys, tal com van reconèixer posteriorment els tribunals, i que ella s’havia queixat reiteradament sense èxit. Els magistrats europeus no qüestionen que Ortega revelés informació confidencial, però asseguren que la denúncia de discriminació era “molt rellevant” per valorar si l’acomiadament estava justificat com a mesura disciplinària. Sobretot perquè “era sens dubte rellevant” per determinar si era una “represàlia” per queixar-se del salari discriminatori.
Estrasburg opina que els tribunals espanyols van negar a la treballadora la protecció contra la discriminació que van reconèixer ells mateixos. A més, no van donar “prou pes” al context de “discriminació persistent” a la senyora Ortega i a la negativa reiterada de l’empresa a actuar davant les seves queixes per vies internes. Tampoc als motius de la revelació d’informació privada, a l’impacte limitat d’aquesta revelació i a la gravetat de les mesures adoptades contra ella, cosa que podria indicar un motiu de represàlia”, diu la sentència.
Per tot plegat, el TEDH conclou que es va vulnerar el seu dret a la no discriminació per raó de sexe i del dret a la vida privada, i obliga Espanya a pagar 12.000 euros a l’afectada pels danys causats.
