M’assabento per les esqueles dels diaris de Lleida de la mort d’Eusebio Puyalto Lacambra, a 100 anys. La trista notícia ha batzegat els meus records d’adolescència. Només les persones amb memòria històrica lleidatana recordaran Eusebio Puyalto, una de les persones més influents de la Lleida dels anys setanta i vuitanta. Va ser director del Banco Hispano Americano de Lleida, posteriorment fusionat amb el Banco Central. El meu record d’Eusebio Puyalto no ve per la seva condició de banquer, sinó perquè estava casat amb Mundeta Ballart, filla de la senyora Margarita, coneguda com la Macota, veïna de l’hort on jo vaig néixer, al capdamunt de la Serreta i a la vora del Balcó de la Mariola, on vivia el mestre i compositor Víctor Mateu. La Macota i la meva padrina Bepeta eren molt amigues. La senyora Margarita no tenia prou cor per matar el conill i acudia a la padrina perquè enllestís el sacrifici del catxap. La casa dels Ballart tenia una porta que donava directament al nostre hort, per la qual cosa les anades i vingudes de la Macota eren molt freqüents sense que calgués demanar cap favor. Tinc la sospita que la padrina Bepeta i la senyora Margarita van cobejar plans de futures relacions familiars. Alguna vegada, la padrina m’havia insinuat que la neta de la senyora Margarita, la Margarita Puyalto Ballart, seria un bon partit. No ho havia de ser, la filla d’un dels banquers més apoderats de Lleida! Els plans de les dues alcavotes, si és que van existir, no van fructificar, però sempre he tingut un molt bon record de la Margarita. Per això, la mort d’Eusebio Puyalto m’ha sabut greu. Ha estat una mica com si se m’hagués mort el sogre.
