L’editorial Columna celebra els 40 anys de la publicació de ‘Pedra de tartera’, de la lleidatana Maria Barbal, amb una edició il·lustrada amb les il·lustracions d’Áurea López i el guió d’I. L. Escudero. La història, protagonitzada per la Conxa, una dona del Pallars, reneix en aquesta edició commemorativa del seu 40è aniversari. Barbal creu que el llibre manté l’essència per “la memòria històrica” i espera que, a partir del llibre, els lectors de còmic “s’interessin per la història i es puguin fer càrrec de què representa una guerra i una postguerra a partir d’una història menuda d’una família”. ‘Pedra de tartera’ acumula aproximadament una setantena d’edicions en editorials i col·leccions diferents i una venda que supera els 500.000 exemplars.
Amb ‘Pedra de tartera’, Barbal va debutar com a escriptora l’any 1985. La novel·la narra en primera persona la vida de la Conxa, que, ja gran, refà la seva trajectòria vital en una mena de memòries que recullen, en tres estadis vitals de la protagonista. Ambientada al Pallars, la història va des de començaments de segle XX fins als anys 60. La vida de Conxa es veu marcada pels esdeveniments històrics, com l’adveniment de la República, la Guerra Civil o els primers anys del franquisme, i per les característiques pròpies del seu entorn: la pobresa de la família, el fet de sentir-se forastera a casa dels oncles, la dependència envers ells, el marit i els fills. La protagonista viu l’abandó del nucli familiar per anar a viure a casa els oncles, la pèrdua del marit mort en la Guerra Civil i l’allunyament de l’entorn geogràfic del Pallars rural a la Barcelona urbana.
Barbal ha dit que l’obra ‘Pedra de tartera’ és “ja una nena maduríssima, que arriba molt contenta al dia d’avui”. L’escriptora ha assegurat que dona gràcies a la vida per ser aquí i celebrar-ho encara amb energia.
L’escriptora reflexiona que la novel·la il·lustrada planteja la possibilitat de concretar els personatges: “les seves cares, expressions i estats d’ànim, els paisatges, els ambients, els interiors de les cases i tantes coses que envolten la nostra vida com les cuines o el foc”. Això, ha afegit, en el cas de la novel·la va a càrrec del lector que a mesura que va llegint va pensant i imaginant la cara dels altres personatges.
La il·lustració
La il·lustradora Áurea López ha explicat que una de les dificultats que va tenir va ser sobretot trobar documentació sobre l’any 1915 al Pallars, que “no és el mateix que el 1915 a Barcelona”, ha aclarit. Ha declarat que no hi havia fotògrafs en aquell lloc per retratar activitats que tinguessin a veure en el dia a dia, que era el que li interessava. Va buscar a l’arxiu històric del Pallars Jussà per documentar-se. “I va ser complicat perquè de vegades els feia preguntes que no podien respondre”, ha indicat.
L’artista ha dit que al llibre es veu com és la protagonista, la Conxa, a partir del que diuen els altres personatges d’ella. López ha dit que la seva idea inicial de la Conxa era la d”una persona tendre”. Reconeix que el més difícil de fer va ser envellir el personatge.
La primera versió del guió de la novel·la gràfica el va realitzar I. L. Escudero i Barbal el va revisar, i després es van fer algunes modificacions durant el procés de creació de les vinyetes. López ha explicat que durant el procés de creació de les il·lustracions estava sola, però li feia preguntes concretes a Maria Barbal. “Si la pregunta no la resolia el mateix llibre o la documentació de l’arxiu, li preguntava a ella”, ha apuntat la il·lustradora.
70 edicions
‘Pedra de tartera’ ja compta amb aproximadament una setantena d’edicions en editorials i col·leccions diferents i una venda que supera els 500.000 exemplars. A més, té dues versions teatrals de la mà de Joaquim Vilà Folch i Marc Rosich. S’ha traduït al castellà, asturià, portuguès, romanès, alemany, francès, holandès, eslovè, servi, anglès, italià, occità, hebreu, turc, suec, hongarès, croat i àrab.
