El parc immobiliari espanyol presenta notables diferències quant a la superfície dels habitatges, segons revela un estudi del portal inmobiliariopisos.com que analitza la distribució dels habitatges per grandària. En l’àmbit nacional, el 35,74% dels habitatges espanyols supera els 160 m², consolidant-se com el segment més representatiu del mercat.
Els habitatges de grandària mitjana, entre 80 m² i 120 m², representen el 27,78% del total, mentre que el 20,06% se situa en la franja de 40 m² a 80 m². Per part seva, els habitatges entre 120 m² i 160 m² suposen el 14,64%, i només l’1,78% del parc immobiliari està compost per habitatges de menys de 40 m².
Balears, Galícia i Cantàbria: les comunitats amb habitatges més amplis
Per comunitats autònomes, Balears lidera el rànquing dels habitatges més grans, amb un 56,02% d’immobles que superen els 160 m². Li segueixen Galícia (47,86%), Castella-la Manxa (44,73%), Cantàbria (44,18%) i Navarra (40,45%), conformant el top del rànquing de territoris amb major percentatge d’habitatges amplis.
Les illes Balears presenten un parc immobiliari caracteritzat per habitatges unifamiliars i xalets que històricament han atret tantresidents permanents com a compradors estrangers. Galícia i Cantàbria, per part seva, mantenen un model d’habitatge tradicional lligat a l’entorn rural i la disponibilitat de sòl.
En l’extrem oposat, la Comunitat de Madrid lidera el percentatge d’habitatges petits, amb un 7,28% d’immobles amb una superfície inferior a 40 m², molt per sobre de la mitjana nacional. Li segueixen Canàries (3,24%), Catalunya (2,51%), Astúries (1,75%) i Andalusia (1,54%). La proliferació d’habitatges de reduïdes dimensions a Madrid respon a l’elevada demanda de pisos, així com a la necessitat d’optimitzar l’espai urbà en una de les capitals més densament poblades d’Europa.
Rànquing de les províncies amb habitatges més amplis
En l’àmbit provincial, 20 territoris destaquen perquè més del 40% del seu parc immobiliari està compost per habitatges que superen els 160 m². Les Balears lidera aquest rànquing amb un 56,02%, seguida de Terol (53,64%) i Ciudad Real (51,57%).
El llistat complet de províncies amb més del 40% d’habitatges amplis inclou: Ourense (51,32%), Lugo (51,20%), Pontevedra (48,01%), Sòria (47,33%), Burgos (44,33%), Cantàbria (44,18%), la Corunya (43,82%), Huesca (43,76%), Zamora (43,22%), Lleida (43,07%), Girona (42,63%), Toledo (42,46%), Guadalajara (42,32%), Granada (42,24%), Albacete (41,69%), Navarra (40,45%) i Conca (40,24%).
En el rànquing invers, Madrid (7,28%), Girona (3,82%) i Las Palmas (3,82%) encapçalen el podi de províncies amb major percentatge d’habitatges de menys de 40 m². Una dada cridanera és que Sòria no compta amb cap immoble registrat amb aquesta superfície, alguna cosa que evidencia l’absència total de microhabitatges en aquesta província.
Capitals: contrastos entre grans urbs i ciutats mitjanes
En l’anàlisi de les capitals de província, deu ciutats destaquen per tenir més del 28% dels seus habitatges amb superfícies superiors a 160 m². El rànquing l’encapçala Palma (37,19%), seguida de Lugo (36,41%), Teruel (34,38%), Albacete (33,45%), Ourense (33,26%), Pontevedra (32,60%), Castelló (31,57%), Ciudad Real (31,10%), Jaén (29,39%) i Granada (28,02%).
Aquestes capitals combinen diferents factors. Algunes, com Palma, han experimentat un boom immobiliari vinculat al turisme i la demanda internacional. Unes altres, com Lugo o Ourense, mantenen un urbanisme de baixa densitat amb habitatges unifamiliars tradicionals.
Quant als habitatges més petits, Madrid lidera amb un 10,83% d’immobles de menys de 40 m², consolidant-se com la capital amb major oferta de microhabitatges. Li segueixen Barcelona (6,14%), Salamanca (5,50%), València (4,16%) i Sevilla (3,39%). Una dada significativa també és que sis capitals de província no compten amb cap immoble de menys de 40 m²: Osca, Terol, Palència, Sòria, Toledo i Lugo.
Neteja
