La Comissió Europea ha plantejat formalment l’emissió d’un préstec de fins a 210.000 milions d’euros a partir dels actius russos congelats per cobrir les necessitats financeres d’Ucraïna. Al mateix temps, Brussel·les proposa l’emissió de deute comú amb el pressupost de la UE com a garantia per reforçar el suport econòmic a Kíiv. “Tot plegat hauria d’actuar com a incentiu perquè Rússia s’assegui a la taula de negociació”, ha subratllat en una roda de premsa la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen. La proposta donada a conèixer aquest dimecres es debatrà el 18 desembre en la pròxima cimera de líders europeus, enmig d’un context en què Bèlgica -on es troben bona part dels actius- continua presentant reticències.
Les solucions arriben després que els líders europeus, el passat mes d’octubre, manifestessin el seu compromís per continuar donant suport a les necessitats financeres i defensives d’Ucraïna, sobretot tenint en compte que el país només té garantit el seu suport fins al segon trimestre de 2026. Segons apunta la Comissió Europea en un comunicat, el paquet de mesures permetrà donar resposta a les urgències d’Ucraïna de forma “flexible, efectiva” i “independent de la situació al front, tant si el país es troba en guerra o en pau”.
La proposta de la Comissió Europea planteja dues solucions. La més rellevant, un macropréstec a partir dels actius russos congelats en institucions financeres de la UE -la majoria d’ells albergats a Bèlgica- de fins a 210.000 milions d’euros. En paral·lel, Brussel·les planteja l’emissió de deute comú amb el pressupost europeu com a garantia per reforçar l’ajuda a Ucraïna, més enllà del macropréstec.
A banda de les dues opcions de finançament, l’executiu comunitari ha tirat endavant una proposta legal per prohibir qualsevol transferència a Rússia dels actius albergats a la UE que siguin propietat del Banc Central Rus. De la mateixa manera, la Comissió ha dissenyat “importants salvaguardes” per “protegir els estats membres i les institucions financeres de possibles mesures de represàlia”, com ara l’expropiació il·legal d’actius europeus en jurisdiccions favorables a Rússia.
Riscos compartits
Segons el comunicat difós aquest dimecres per l’executiu comunitari, les salvaguardes inclouen un “sòlid” mecanisme de solidaritat a través de garanties nacionals i del pressupost de la UE. En aquest sentit, la Comissió Europea pretén convèncer Bèlgica perquè cedeixi i accepti la proposta. El país temia haver de fer front de forma individual a les conseqüències legals de la proposta, i durant les últimes setmanes havia reivindicat que els riscos fossin “compartits” entre el conjunt dels estats membres.
Per altra banda, la Comissió Europea defensa que les propostes “compleixen plenament el dret europeu i internacional, mantenen la integritat del mercat financer de la Unió i l’estatus de l’euro com a moneda global”.
“Amb les propostes d’avui assegurem que Ucraïna disposa dels mitjans per defensar-se i avançar en les negociacions de pau des d’una posició de força”, ha subratllat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen. Segons la dirigent alemanya, les solucions permetran cobrir les necessitats financeres d’Ucraïna durant els pròxims dos anys i, al mateix temps, “reforçar la indústria de la defensa i la seva integració a la base industrial defensiva europea”.
I lluny del que opinava el primer ministre belga, Bart de Wever -que veia el macropréstec com “un impediment” cap a un acord de pau-, Von der Leyen opina que la seva proposta “actuarà com a incentiu perquè Rússia s’assegui a la taula de negociació”.
