Reclamem l’ús del català a Europa quan encara no és plenament lliure ni al Senat, la cambra espanyola de representació territorial. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va reiterar ahir, en dues entrevistes a RAC1 i 2Cat, el seu compromís per complir els acords pendents amb Junts per Catalunya. Sánchez va assumir personalment els “incompliments i endarreriments” de les condicions que la formació de Carles Puigdemont va posar per donar suport a la investidura i l’estabilitat parlamentària del Govern del PSOE. Una de les carpetes que no es desencallen és l’oficialitat del català a la Unió Europea, juntament amb el gallec i l’euskera, per culpa del bloqueig que imposa el grup del PP. Els populars no només posen pals a les rodes a l’ús en les institucions europees de les llengües oficials d’Espanya, sinó que també empedreguen la llibertat lingüística a les Corts. L’altre dia criticava que la portaveu d’ERC al Senat, Sara Bailac, i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, tots dos catalans, mantinguessin el debat al Senat sobre Sixena en castellà. “És que si ho fan en català els tallen el micro”, m’expliquen. El reglament del Senat permet als senadors fer servir el català (i la resta de llengües cooficials) en alguns debats concrets, bàsicament en moments de mocions i en algunes iniciatives, amb sistema de traducció simultània. En canvi, en altres moments clau, com les sessions de control al Govern i bona part del debat legislatiu ordinari, el reglament continua exigint l’ús del castellà. La màxima política “vosaltres feu les lleis que jo faré els reglaments”, resta ben vigent. Reglaments que, a sobre, apliquen manu militari.
Sessió: No iniciada
