En plena pandèmia vaig veure els programes que Crims va dedicar a l’Helena Jubany. No era un cas que hagués seguit, però el reportatge de Carles Porta, tan impecable com sempre, em va deixar impactada. Amb una sensació d’incredulitat per la maldat d’algunes persones i amb la impressió que s’havia comès una gran injustícia amb l’Helena, la mort de la qual no es va poder aclarir segurament per un conjunt de manca de mitjans pròpia de l’època, mala praxi en alguns casos i desídia en alguns estaments. Crims, però, va tornar a posar-lo d’actualitat i, juntament amb l’esforç de la família, va permetre no només reobrir-lo sinó enviar un dels sospitosos a la presó. Han passat més de 20 anys, però potser no és tard per fer justícia.
Sessió: No iniciada
