La bretxa salarial dels docents ha augmentat en l’última dècada a causa dels complements aprovats per cada govern autonòmic, i en 2025 els salaris més alts han estat els del professorat d’Euskadi i els més baixos els de Catalunya, Aragó i Astúries, amb una diferència de més de 800 euros.
Segons l’estudi publicat aquest dimarts per la UGT i que recull les retribucions inicials que percep el professorat en cada comunitat autònoma, sense antiguitat ni ostentar càrrecs retribuïbles, els docents bascos, càntabres i castellanomanxecs són els millor pagats, i els asturians, extremenys i catalans, els de pitjor retribució.
La bretxa que existeix entre les retribucions dels mestres és de 550 euros, mentre que la diferència en el cos de Secundària és d’uns 680 euros i en el professorat de Formació Professional és superior als 800 euros.
Aquestes diferències salarials entre tot el professorat d’Espanya s’ha calculat tenint en compte les retribucions bàsiques i complementàries.
UGT denuncia que malgrat els acords signats per a la recuperació progressiva del poder adquisitiu dels empleats públics i després de l’últim pacte, que suposarà una pujada real de l’11,5% total en el període de 2025 a 2028, la desigualtat salarial no disminueix i es deu als conceptes que perceben els docents en els seus complements de caràcter autonòmic.
Canàries al capdavant, però la bretxa amb Euskadi disminueix
Tenint en compte el salari basi, el complement de destinació, l’específic de cada comunitat autònoma, el de residència, i el de productivitat/consolidació o altres acords, els mestres i mestres millor remunerats són els de Canàries (2.986 euros), Ceuta i Melilla (2.960), Euskadi (2.858), Balears (2.671), Cantàbria (2.627) i Castella-la Manxa (2.594), i els pitjor pagats són els d’Astúries (2.312 euros), Aragó (2.382) i Catalunya (2.399).
A Madrid, un mestre o mestre cobra 2.473 euros, en la mitjana dels 2.400 euros que perceben la majoria.
En les etapes de Secundària i FP, els millor retribuïts són també els professors bascos, seguits dels professors i professores de Cantàbria i Castella-la Manxa.
A Secundària, els sous oscil·len entre els 3.309 euros del País Basc i els 2.626 euros d’Astúries, i en Formació Professional els sous se situen entre els 3.257 euros d’Euskadi (fins i tot per sobre dels 3.090 euros de Ceuta i Melilla que cobren complement de residència) i els 2.445 euros d’Astúries.
UGT destaca que les dues comunitats amb major puixança econòmica, Madrid i Catalunya, tenen els salaris dels docents en el tram inferior de les retribucions.
Un mestre o mestra de Primària català cobra entorn de 460 euros menys que un docent d’Euskadi (i entre 580 euros en el cas d’un professor o professora de Secundària o 710 euros per a fP).
El sindicat lamenta que les transferències en matèria educativa a les diferents comunitats autònomes suposin, “en la pràctica, que les pujades salarials no s’apliquen ni de manera uniforme ni al mateix temps”.
Apunta la necessitat d’harmonitzar i regularitzar els increments salarials entre les diferents administracions per a pal·liar el desequilibri retributiu.
