El Comitè d’Experts per la Transformació i Innovació Social proposa crear un cens “únic” sobre sensellarisme a Catalunya

D’acord amb l’informe i amb dades destacades per Martínez Bravo corresponents al 2022, més del 60% de les persones en situació de carrer a Catalunya hi van acabar per problemes d’accés a l’habitatge. Concretament, el 32% de les persones va abandonar l’allotjament que tenia perquè va ser desnonat i un 27% perquè va perdre la feina. També hi pesen altres motius com ara perquè se li va acabar el contracte de lloguer (16%) o perquè no podia pagar més l’habitatge (14%).

“El sensellarisme és la cara més crua de la crisi de l’habitatge”, ha destacat Martínez Bravo durant la seva intervenció en l’acte. Davant d’això, en una atenció a mitjans posterior la consellera ha remarcat que la crisi de l’habitatge és “la peça clau” per resoldre també la situació de carrer de moltes persones, ha assenyalat que veu amb bons ulls la creació d’un cens i ha dit que el Govern estudiarà l’impuls d’una oficina.

Encara sobre les dades de l’informe, la responsable de Drets Socials ha fet referència també al perfil de la persona sensellar. D’acord amb aquestes, el perfil ha canviat notablement i tot i que la majoria són homes (58%), les dones han passat del 12% al 42% en una dècada. D’altra banda, s’ha referit al fet que el 78% té nacionalitat espanyola o europea (46% espanyola, 32% europea).  Pel que fa a l’allotjament, el 62% viu en centres, el 24% en pisos socials i el 12% a l’espai públic.

Martínez Bravo també ha apuntat que “la immensa majoria” dels ens locals estan compromesos amb donar una resposta al sensellarisme des d’una visió “humana” i aquesta és la línia que el Govern vol reforçar. Amb tot, ha admès que alguns ens locals viuen situacions on creuen que no tenen les eines per respondre i és en aquest context on creu cal “redoblar els esforços en posar els recursos a disposició d’aquests ens i coordinar-se millor.

Les recomanacions de l’informe s’han presentat aquest dilluns a la Casa del Mar. Durant l’acte, la presidenta del CETIS, Rosa Alarcón, ha destacat que la crisi de l’habitatge és “estructural” i afecta també gent que té feina. “Desnonaments, lloguers inassumibles, finalitzacions de contractes…Tot això no és casualitat”, ha indicat.

La conselleria traslladarà ara les recomanacions a la proposició de llei sobre el sensellarisme que s’està tramitant al Parlament. En qualsevol cas, la consellera ha destacat que cal continuar amb el compromís d’augmentar el parc públic d’habitatge i tirar endavant polítiques sota el pretext del ‘housing first’.

Cens únic i oficina autonòmica 

Libertad González, vocal del Grup de Pobresa i Sensellarisme del CETIS, ha destacat tres grans propostes. D’una banda, comptar amb un cens anual a escala de tot Catalunya per comptar amb un sistema “únic, comparable i útil” per prendre decisions. Actualment, creuen que les dades són limitades i la metodologia i recollida és diversa segons les diferents administracions i municipis. Davant d’això, el CETIS proposa desplegar un sistema de dades unificat, amb metodologia harmonitzada entre administracions, un cens anual i l’aprofitament dels registres administratius, per millorar el seguiment del fenomen i l’avaluació de les polítiques.

En segon lloc, ha assenyalat que cal més coordinació dels diferents serveis mitjançant la creació d’una oficina autonòmica per a la lluita contra el sensellarisme perquè tots els municipis rebin suport i orientació. Seria l’òrgan encarregat de coordinar dades, definir estàndards comuns, articular la intervenció entre departaments i gestionar una borsa d’habitatge específic per a persones sense llar, garantint també l’acompanyament socioeducatiu i sanitari personalitzat.

Programa integral de prevenció de desnonaments

En tercer lloc, Gonzáez ha destacat que allò ideal seria actuar abans que es produeixi la pèrdua d’habitatge. Per això, plantegen un programa integral de prevenció de desnonaments. El desnonament, ha dit, és una de les vies d’entrada més freqüents al carrer i és on la prevenció pot tenir més impacte: “Prevenir un desnonament és molt més eficaç que intentar revertir una situació de carrer”. De fet, segons dades recollides per Drets Socials, un 32% dels casos s’originen per desnonaments, un 16% per no la renovació del contracte de lloguer i un 14% per no poder assumir el lloguer.
En total, més del 60% de les situacions tenen causes habitacionals. A més a més, les trajectòries sovint són llargues, ja que el 44% porta més de tres anys sense un habitatge propi i més de la meitat no té xarxa familiar o comunitària.

Més centres de baixa exigència i “passarel·les residencials”

Altres propostes que fa el CETIS són implantar un dispositiu 24h que sigui un model d’intervenció immediata amb equips territorials de resposta ràpida i places d’acollida urgent. La idea és que ningú passi una segona nit al carrer.

A més a més, també es demana el reforç i extensió territorial dels centres de baixa exigència per ampliar-los més enllà de l’àrea metropolitana i garantir serveis de 24 hores amb espais dignes que ofereixin consum supervisat, suport en salut mental i espais de vinculació social.

També es planteja oferir “passarel·les residencials” per a sortides d’institucions. Per exemple, protocols específics i allotjaments transicionals per a persones que surten de presó, centres de menors, hospitals o recursos per a víctimes de violència masclista, amb seguiment intensiu i ajuts adaptats a cada col·lectiu.

Una altra proposta és la de millorar les prestacions d’habitatge. L’informe recomana integrar els ajuts d’habitatge dins els programes de rendes mínimes, crear una prestació complementària específica i millorar la compatibilitat amb l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).