El coet Falcon 9 de SpaceX amb la missió europea HydroGNSS, que explorarà les propietats hidrològiques de la Terra des de l’espai, es va enlairar aquest divendres des de la base de la força espacial Vandenberg, a Califòrnia (Estats Units).
Es tracta d’una missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) composta per dos microsatèl·lits bessons que tenen com a objectiu avançar en la comprensió global de la disponibilitat de l’aigua i dels efectes del canvi climàtic al cicle hidrològic de la Terra.
Aquesta és una de les missions Scout de l’ESA, que són projectes d’observació de la Terra, àgils i de baix cost, dissenyades per provar noves tecnologies i oferir ciència d’avantguarda. HydroGNSS, que compta amb la participació espanyola, és la primera d’aquesta categoria.
Quan estigui operativa, proporcionarà mesuraments de variables hidrològiques climàtiques, com ara la humitat, les zones inundades, l’estat de congelació o la biomassa forestal. Aquestes seran clau per ajudar els científics a comprendre el canvi climàtic i contribuiran al desenvolupament de models meteorològics, el cartografiat ecològic, la planificació agrícola, la preparació davant d’inundacions i el coneixement de la dinàmica del permafrost. Un cop en òrbita, els dos satèl·lits viatjaran separats 180 graus al voltant de la Terra per maximitzar la cobertura i utilitzaran una tècnica innovadora anomenada reflectometria del Sistema Global de Navegació per Satèl·lit (GNSS) per, literalment, buscar aigua. És una tècnica de teledetecció que utilitza reflexions dels senyals dels satèl·lits de navegació sobre la superfície terrestre per mesurar paràmetres físics de la Terra.
Els satèl·lits HydroGNSS capturaran senyals de banda L procedents de sistemes de navegació com GPS i Galileu (sistema de navegació per satèl·lit de la Unió Europea), els quals transmeten senyals de microones -de banda L- que varien en reflectir-se a la superfície terrestre.
“Aquesta missió demostrarà una forma rendible de monitoritzar variables clau de la hidrologia, el clima i els oceans, amb un fort impacte a la nostra vida quotidiana”, afirma Estel Cardellach, investigadora de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), els dos centres espanyols que participen a la UE.
