Aquesta setmana s’han complert quatre anys des de la desaparició d’Almudena Grandes, escriptora nostrada que va ser capaç de barrejar memòria, tendresa i rebel·lia a l’escriure sobre diferents moments de la societat espanyola. Sense por, amb compassió i una claredat que encara avui, a alguns, incomoda. Grandes va ser una retratista del passat ocult durant la dictadura de Franco explicant les claus de l’Espanya de finals del segle XX i primeres dècades del XXI. Valenta per l’època, no va dubtar a denunciar les injustícies també des d’una columna com aquesta. Almudena ja no hi és, no trobarem un nou llibre a les prestatgeries de les novetats, però la seva veu continua viva, i rellegir-la sempre serà un plaer.
Sessió: No iniciada
