Dijous de la passada setmana es va fer pública la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans sobre les demandes que els Srs. Sànchez, Turull i Junqueras havien interposat contra les decisions del Tribunal Suprem espanyol que els havien mantingut en presó provisional i els havien impedit exercir els seus drets com a diputats. Va ser un gerro d’aigua freda i un dolorós bany de realitat, tal i com vaig intentar justificar en el meu darrer article.
Dijous d’aquesta setmana, en canvi, un altre òrgan jurisdiccional europeu, aquest cop l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ens ha donat una alegria, si més no als que creiem en la justícia i el dret. En els seus informes sobre dues demandes de qüestions prejudicials plantejades davant d’aquell tribunal que qüestionaven la legalitat de la llei d’amnistia, s’ha pronunciat inequívocament a favor seu, argumentant que sota cap concepte s’oposa a la legalitat europea.
Els dos informes son extensos i molt interessants a nivell jurídic. També ho era la decisió del Tribunal Europeu a què em referia la setmana passada; l’interès no prové pas del sentit de la decisió. Ja he comentat en diverses ocasions que una característica destacable de les resolucions dels tribunals europeus és que resulten molt més clars que les dels espanyols, tot i el seu caràcter tècnic que els pot fer una mica espessos.
Aquests dictàmens de l’Advocat General no són cap resolució definitiva. Les sentències les dictarà el Tribunal de Justícia dins dels propers mesos. Però és una opinió qualificada que sol ser seguida pel tribunal a l’hora de decidir.
La primera qüestió prejudicial la va proposar el Tribunal de Cuentas espanyol en el curs del procediment que s’hi segueix contra els responsables de la Generalitat l’any 2017, per suposada malversació dels fons destinats al referèndum de l’1 d’octubre. La qüestió gira en torn del possible conflicte entre l’amnistia dels delictes de malversació i el respecte a la integritat dels fons europeus. L’Advocat General es pronuncia en favor de la legitimitat de les lleis d’amnistia en general, sempre que no col·lideixin amb cap precepte concret del dret de la Unió. I pel que fa a l’aspecte concret que es planteja, conclou que l’amnistia no afecta els recursos econòmics de la Unió Europea i que no veu cap problema en amnistiar eventuals delictes de malversació.
L’altra qüestió prejudicial va ser plantejada per l’Audiencia Nacional espanyola amb motiu del judici contra dotze membres dels CDR. Els temes plantejats afecten molt més frontalment el fons de la llei d’amnistia. De fet, recullen la major part de les crítiques que la dreta espanyola ha esgrimit en contra de la llei. I és aquí on l’informe de l’Advocat General resulta més demolidor per aquestes crítiques. Les desmunta una a una i posa a l’Audiencia Nacional (i de retruc al Tribunal Suprem i al Tribunal Superior de Catalunya) davant de l’evident inconsistència de les seves objeccions.
Malauradament, no és aquesta la darrera paraula. Confiem que el Tribunal de Justícia segueixi aquest camí i sigui immune a les pressions que sens dubte rebrà a partir d’ara.
