La caiguda de Lethman Brothers el juliol del 2007 va fer caure el miratge d’un creixement econòmic basat gairebé en exclusiva en la construcció. A partir d’aquí va arribar la crisi immobiliària, els bancs van deixar de donar hipoteques, que van tornar a pujar els tipus d’interès, i molta gent va perdre els seus pisos de la mateixa manera que moltes promocions van quedar inacabades.
Amb els anys s’han anat recuperant en molts indrets de la geografia catalana, com és el cas de Balaguer, que pròximament comptarà amb més de 165 pisos procedents de cinc promocions inacabades durant la crisi del ‘totxo’. La majoria dels blocs estan gairebé acabats, alguns ja venuts i molts altres a punt de posar-se en venda. Les promocions inacabades a causa de la crisi immobiliària estan ubicats als carrers Noguera Pallaresa, Divina Pastora i Girona, a l’Avinguda Francesc Macià i al Passeig de l’Estació. Els promotors del bloc del carrer Girona van explicar a aquest diari que ara mateix estan refent tots els interiors per adaptar-se a la normativa, que ha canviat des que es va començar aquesta obra fa anys. En concret, van detallar que la rehabilitació afecta un total de 48 pisos i la previsió és que la reforma estigui enllestida durant el 2026. Pel que fa a l’edifici de l’Avinguda Francesc Macià, a la Miranda, ja s’han donat les claus perquè es pugui començar a fer el trasllat i està previst que els compradors ja puguin viure entre desembre i gener als 13 pisos que hi ha. També s’està refent un bloc de Divina Pastora, que tindrà 28 pisos. Segons va explicar el promotor n’hi havia 29 però en un s’hi ha fet un gimnàs. També tindrà piscina i 800 metres quadrats de jardí. Com al del Carrer Girona s’han hagut d’adequar els pisos a la normativa actual (diferent de la d’abans). L’edifici del Noguera Pallaresa tindrà 40 pisos i el del Passeig de l’Estació 36.
“És millor acabar-los que destruir-los i més quan hi ha emergència habitacional”
La manca d’habitatge ha reactivat la finalització d’edificis que van deixar de construir-se durant la crisi del 2008. El president del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya de la Demarcació de Lleida, Lluís de la Fuente, va explicar que molts d’aquests habitatges van obtenir la llicència entre els anys 2004 i 2008 i van deixar projectes a mig camí, fins que un decret estatal va prorrogar les llicències, animant els promotors a reactivar els projectes per evitar que els immobles inacabats quedessin abandonats.
Amb la falta d’habitatge, de propietat i de lloguer, les promocions s’han recuperat, amb el problema que el decret estatal ja ha caducat. Això obliga a sol·licitar una llicència nova i “els edificis actuals són molt diferents dels de l’any 2004, en matèria de demandes energètiques, condicions d’accessibilitat i paràmetres d’habitabilitat”, admet de la Fuente. Aquesta situació genera un debat tècnic perquè adaptar-se a la nova legislació pot fer encarir l’obra i repercutir en el preu de venda. “El consumidor sap el que compra, però no està adquirint un edifici nou, sinó un que té condicions del 2006. Però és millor acabar-los que no destruir-los quan hi ha emergència habitacional”. Per això, creu que els edificis inacabats haurien de tenir una consideració d’usats per poder tenir uns requisits tècnics diferents als que tenen els pisos nous, cosa que afectaria al preu de venda.
