El Parlament Europeu torna a demanar a la Comissió Europea que inclogui el consentiment en la definició del delicte de violació a tota la Unió Europea. Els eurodiputats han aprovat aquest dijous un informe -amb 310 vots a favor, 222 en contra i 68 abstencions- en què insten l’executiu d’Ursula von der Leyen a presentar una estratègia d’igualtat de gènere pel període 2026-2030 “ambiciosa” amb “mesures concretes” per abordar la violència de gènere. Així, l’Eurocambra reclama a la Comissió Europea que plantegi “una proposta per a una definició de violació basada en el consentiment dins la legislació de la UE”. El ple també ha reclamat que el dret a l’avortament “segur i legal” s’inclogui en la Carta de Drets Fonamentals de la UE.
La UE va aprovar la directiva de violència contra les dones el maig de 2024. La llei prohibeix a tota la UE el matrimoni forçat, la mutilació genital femenina o la difusió d’imatges íntimes no autoritzades, ja que introdueix disposicions sobre delictes cibernètics, com el ciberflashing i el ciberassetjament.
L’aprovació de la directiva es va celebrar com una fita històrica perquè, per primera vegada, existeix una norma que criminalitza certes formes de violència de gènere a tota la UE i que, a més, introdueix disposicions perquè els estats membres -que tenen fins al juny del 2027 per aplicar-la- millorin l’accés a la justícia, la protecció i la prevenció.
Ara bé, després de mesos de negociacions entre el Consell de la UE i el Parlament Europeu, la norma va acabar deixant fora de la llista de crims la violació amb una definició basada en el consentiment i es limita a impulsar la prevenció de les agressions sexuals i a sensibilitzar sobre el consentiment.
El concepte de consentiment va ser un dels punts que més va enfrontar els negociadors del Parlament Europeu -entre els quals hi havia l’eurodiputada d’ERC Diana Riba- i del Consell de la UE en l’elaboració del text. L’Eurocambra demanava que la llista de crims de violència de gènere inclogués la violació basada en el consentiment, és a dir, la intenció era elevar el ‘només sí és sí’ a escala europea amb l’objectiu d’obligar els estats membres a criminalitzar les agressions sexuals sobre la base de l’absència de consentiment, més enllà dels supòsits de violència, amenaça o coacció.
Alemanya i França van liderar l’oposició a incloure aquest concepte en la definició del crim de violació, i el punt finalment es va resoldre amb la introducció de mesures per prevenir aquesta agressió, per exemple a través de sensibilització sobre el sexe no consentit. Al ser necessari el suport d’una majoria qualificada del 55% dels estats membre que representin, com a mínim, el 65% de la població de la UE, calia la llum verda d’almenys un dels dos estats, fet que no es va produir.
La norma s’ha de revisar el 2027 i, amb la vista posada a aquesta revisió, l’Eurocambra ha reprès la batalla per introduir el concepte de consentiment en la definició de violació. Més enllà de l’informe aprovat aquest dijous a l’Eurocambra, el comitè de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere i el comitè de Llibertats Civils i Justícia del Parlament Europeu es troben en negociacions per presentar en els pròxims mesos una resolució específica per instar la Comissió Europea a incloure aquesta modificació en la revisió.
Les encarregades de liderar la resolució són dues eurodiputades dels Socialistes i Demòcrates (S&D): Evin Incir (Suècia) i Joanna Scheuring-Wielgus (Polònia). Riba, al seu torn, com a membre del comitè de Llibertats Civils i Justícia, negociarà el text per part del grup dels Verds.
Estratègia d’igualtat de gènere
Els eurodiputats han demanat aquest dijous que l’executiu comunitari presenti una estratègia d’igualtat de gènere “ambiciosa” pel 2026-2030 que reculli mesures tant legislatives com no legislatives per acabar amb la violència de gènere a la UE i fer front a qüestions vinculades a la salut o el treball des d’una perspectiva de gènere.
A banda de la introducció del concepte de consentiment en la definició del delicte de violació a la UE, l’Eurocambra també ha demanat a la Comissió Europea que presenti una proposta al Consell de la UE -on seuen els estats- per incloure la violència de gènere com un delicte “especialment greu de la UE amb dimensió transfronterera”.
A més, els eurodiputats han reclamat també que l’executiu de Von der Leyen prepari “les directrius necessàries” per a l’aplicació de la directiva contra la violència contra les dones i la violència domèstica, i per reconèixer el feminicidi -l’assassinat d’una dona o nena pel fet de ser dona- com un delicte diferenciat. Els eurodiputats també han votat a favor que el dret a una atenció a l’avortament segura i legal s’inclogui en la Carta de Drets Fonamentals de la UE.
També demanen mesures per garantir “un accés universal a una assistència sanitària sensible al gènere i per abordar la bretxa de salut entre homes i dones” o que la UE creï un marc global i vinculant per garantir un accés ple i igualitari a tots els serveis de salut sexual i reproductiva.
