La gosseta somiada per la Xènia per fi es va fer realitat quan ella tenia 13 anys. Avui, en té 30. Han estat 17 anys de compartir la vida, és a dir, de viure penes i alegries. Però, al costat d’una persona canina com la Lia, tan bona, els moments de goig sempre venceran dins els records que ens quedaran d’ella. Perquè ella va ser un somni i un somni tornarà a ser. Creuarà el misteri i es retrobarà amb la Lluna, la seua gran companya, i amb la resta de gossos, els quals sempre la van respectar, perquè a ella la veien com la seua cap. Era pacífica, amistosa i pacient amb els seus congèneres; en canvi, amb els gats, els rosegadors i els moixons era una altra cosa. També va ser una mare excel·lent, tot i ser precoç, va parir cinc cadells quan encara no tenia ni un any. Els seus orígens són obscurs, va haver de ser rescatada d’uns amos irresponsables per una protectora. Llavors, va ser quan, un bon dia, la Xènia i sa mare la van veure enmig d’un munt de gossos que esperaven ser adoptats. Va ser amor a primera vista i la van incorporar al clan dels Pérez. De seguida es va adaptar a la nova vida perquè va mostrar proves d’una intel·ligència excepcional. Quant d’amor s’endú, quant et trobarem a faltar. Continuaràs fent curses dins els nostres cors.
Sessió: No iniciada
