L’aquarel·lista lleidatà Màrius Carretero compliria avui 79 ‘takos’ si fa 15 anys, el 26 de juliol del 2010, no hauria donat el seu darrer adéu inesperadament i de forma prematura mentre dissertava sobre art a l’associació Aspid. Des de llavors han estat molts els homenatges que se li han fet al també músic, poeta, actor i director de teatre, que a més a més té una plaça amb el seu nom a Sant Ruf, davant d’on va viure molts anys.
Coincidint amb aquesta efemèrides la seva família exhibeix a la sala Res Non Verba l’exposició ‘Màrius 15 anys’ que inclou obra inèdita de gran format que mai no ha estat exposada. Aquesta mostra vol retre homenatge a la seva obra i mantenir viva la seva memòria, posant en valor el seu llegat humà i artístic.
“La meva formació és essencial, tossuda i orgullosament autodidacta”, comentava sempre quan se li preguntava sobre la seva obra artística amb col·leccions de llenços de delicada bellesa i tan elegants com ell mateix. A més d’artista plàstic, “el pintor de terra, aigua i llum” va ser molt prolífic en altres menesters culturals si bé va triar l’aquarel·la com a mitjà d’expressió de la seva lírica particular.
Va formar part de la Nova Cançó, ja que la música va ser una altra de les seves grans passions que transmetia a totes les seves exposicions. En aquest sentit cal recordar que sempre ambientava la sala on exhibia els seus quadres amb una selecció de composicions de tall clàssic. El seu record és inesborrable… Oh yeah!
