El problema de ser mortal és que passa la vida mentre espera la mort callant. Ningú sap quan arribarà la seva hora, per això el més aconsellable és passar-ho tan bé com sigui possible mentre estiguem aquí. Cal gaudir de les petites coses de la vida, perquè segur que algun dia ens adonarem que eren les grans.
Tots sabem que en un món ple d’hipòcrites, els sincers són els dolents. Tot i això, cadascú ha d’estimar la seva forma de ser, ja que no està escrit que cal caure bé a tothom. Avui dia, qualsevol coneix el preu de tot i el valor de res. El materialisme destrueix l’espiritualitat i la cobdícia està esborrant qualsevol indici de romanticisme.
Això que els diners no donen la felicitat és una cosa que diuen els rics perquè els pobres no els envegin massa. Però ja se sap que la mentida és aquella senyora que per més que la cobreixen sempre la descobreixen i si no que ho preguntin als polítics. La desesperació no és bona companya i els mals rotllos, millor deixar-los per al cinema.
En aquesta societat de consum ignoro què és millor si posar-se a dieta o canviar hàbits. Esperar dol, oblidar dol, però el pitjor dels patiments és no saber quina decisió prendre. I ja sabeu que no serveix de res el perdó si després no existeix l’oblit. No cal dormir per descansar, sinó per somiar, perquè els somnis estan per complir-los sabent que el valent no és la persona que no té por, sinó la que malgrat sentir por segueix endavant.
Per això, no cal rendir-se mai, és qüestió de seguir endavant perquè sempre hi ha a la vida la possibilitat d’ensopegar amb una cosa meravellosa. No estic dient que sigui una tasca fàcil, sinó que valdrà la pena… Oh yeah!
