L’escriptor Ramon Solsona va presentar ahir a Lleida el seu llibre ‘Dones migpartides’ (Pòrtic), un llibre que s’endinsa en la vida i obra de trenta escriptores catalanes, nascudes entre finals del segle XIX i principis del XX, que van conèixer l’embranzida de les primeres reivindicacions per promoure l’emancipació de la dona, com el dret a vot, l’arribada de la República i, sobtadament, el cop del franquisme, que les va condemnar a l’exili, l’oblit i una lenta recuperació a la postguerra, “com tothom, però les dones més”, diu l’autor. “Hi ha de primer nivell, com Rodoreda, però també altres més desconegudes que necessiten visibilitat, perquè n’hi ha de molt bones”.
De cadascuna fa un perfil biogràfic, amb alguns que han requerit una complicada recerca, i també una anàlisi d’alguna de les seves obres. “Tenen unes vides de lluita, patiment i soledat, i això es veu en les seves novel·les; són totes migpartides”, remarca Solsona. Sortosament, pensa, el moment actual de la literatura en català és un altre i cada cop hi ha més escriptores i més bones, i afegeix: “m’agradaria que recordessin que venen d’una generació que va mantenir amb esforç i tenacitat la tradició literària d’abans de la guerra perquè arribés fins ara”.
