Gairebé 250 estudiants del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça han aprofundit durant aquest curs sobre la vida i el compromís de Conxita Grangé, supervivent pallaresa dels camps nazis i altres deportades del Pallars i la Ribagorça, i ahir van exposar els seus treballs a la central de Capdella, a tocar de la casa on va néixer Grangé, al nucli d’Espui, en un acte organitzat pel Memorial Democràtic i Educació, dins dels actes de la commemoració dels cent anys del seu naixement. El que més va marcar als escolars és que Grangé va ser deportada l’any 1944, al camp de concentració per a dones de Ravensbrück, a Alemanya, amb dinou anys, dos o tres més que els i les alumnes. El director de Memorial Democràtic, Josep Font, va destacar que Grangé va dedicar bona part de la seva vida a explicar la seva experiència com a resistent antifeixista i com a deportada als alumnes de secundària i batxillerat, contribuint a mantenir viva la memòria de les dones deportades.
Conxita Grangé Beleta va néixer a Espui, el 6 d’agost de 1925, en una família de vuit germans. Als dos anys va anar a casa dels seus oncles: Jaume Beleta i Elvira Ibarz, a Tolosa de Llenguadoc, on va viure amb Maria Castelló, filla de l’Elvira, fins a la Guerra Civil (1936-1939), quan la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República. Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la Resistència als nazis. Conxita Grangé i Maria Castelló feien d’enllaç amb els guerrillers i els maquis. Amb Elvira Ibarz van ser detingudes el 24 de maig de 1944. Lliurades a la Gestapo, van ser empresonades, torturades i deportades a Alemanya; el 9 de setembre van ser internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück. Abans de l’alliberament, quan el camp va ser bombardejat pels aliats, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort fins que van trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a França. Conxita es va establir a Tolosa i es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català.
