‘Què hem après de les pandèmies’ va ser el títol de la conferència que va oferir ahir el catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la UdL, Pere Godoy, dins el cicle Nous reptes en la recerca biomèdica que organitza l’IEI.
A banda de mesures no farmacològiques i preventives i la immunització massiva, Godoy va apuntar que la millora de l’estat general de salut de la població, la reducció de les desigualtats, l’atenció a les persones vulnerables i la promoció d’estils de vida saludables també poden contribuir a reduir l’impacte de futures pandèmies.
Durant la xerrada, Pere Godoy ha analitzat què hem après de les pandèmies al llarg de la història i, especialment, arran de les dues grans crisis sanitàries recents: la pandèmia de grip de 2009 i la COVID-19 causada pel SARS-CoV-2.
Godoy ha detallat que aquestes crisis han evidenciat la vulnerabilitat de la població davant la irrupció d’un nou agent biològic i la necessitat d’establir mesures urgents per controlar-ne la seva transmissió, com ara la identificació, l’estudi i l’aïllament dels primers casos, juntament amb l’aplicació de mesures no farmacològiques i preventives (mascaretes, rentat de mans, ventilació) i la immunització massiva amb noves vacunes, que són elements clau. A més, mesures com la millora de l’estat general de salut de la població, la reducció de les desigualtats, l’atenció a les persones vulnerables i la promoció d’estils de vida saludables també poden contribuir a reduir l’impacte de futures pandèmies.
Pere Godoy també ha incidit en el fet que, des de temps immemorials, les pandèmies han afectat l’espècie humana, i que ho continuaran fent en el futur, perquè s’originen per l’emergència (aparició) d’un nou agent microbiològic davant del qual l’espècie humana és totalment susceptible, atès que no hi ha persones immunes i l’agent es transmet de forma explosiva, causant importants problemes de salut i una gran disrupció econòmica i social.
